Anglada Guillamón al Cavall Bernat.

Elegant, aèria, lògica, astuta... i podríem seguir amb la llista d'adjectius escaients a aquest joia vertical creada per la mítica cordada de cosins. Probablement pels cànons actuals de bellesa,on el que prima és anar en lliure,no sigui una escalada gaire atractiva a no ser que es domini amb escreix el setè grau. Per un pelacanyes com un servidor que tremola quan la cosa passa del V/A1 ha estat un petit repte: la combinació d'ambient i rovell han fet que em sentis ben cofoi en xapar l'anella de la Moreneta al cim. Parlant d'ambient la tercera i la quarta reunió es fan en dues balmes que són privilegiats balcons montserratins i el tema rovell tingueu en compte que el més nou que hi ha són espits del 8 que freguen la quarentena. Per sort aquests semblen sans, ferms i estan ben emplaçats. M'ha sorprès trobar la xemeneia de la primera tirada bastant assegurada. 

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta. De seguida trobem les cordes fixes, les seguim fins a l'alada del peu de via on hi ha un cable a ma dreta que ens mena a la canal que grimpem fins la tercera alzina on hem fet la R0. Fotografia útil per ubicar el peu de via des de la Canal del Cavall: 

 

 

Orientació: Sud est, sol fins a les dues.

Grau obligat: V+/A2 o 6a/A1.

Material: Unes 25 tes cintes exprés, dos estreps per persona, dues plaquetes recuperables i un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot de l'1. El material de via es prou vell com per preveure una antena per si peta algun burí així com un petit joc de claus ( bong,uve,u i universal gruixut ). Hi ha un pont de roca i diversos cordinos penjant de xapes per estalviar-nos passos que estan ben esplomissats, estaria bé renovar-los. Em sona que en alguna d'aquestes estirades hi havia un plom que nosaltres no hem vist.

Horaris: Aproximació des de Santa Cecilia 35',via i ràpels 6 hores. Per arribar del final del ràpel al refugi nosaltres hi hem esmerçat uns quaranta cinc minuts. 

Descens: Des de la mateixa verge o de dues grans P's que hi ha per sota rapelem uns 25 metres fins quedar damunt del díedre de la Normal. Aquí trobarem una instal·lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 60  metres fins al coll del Cavall. Aquest ràpel és fraccionable. Millor fer aquest darrer ràpel amb cura i les cordes plegades ja que resulta habitual que el vent tiri les cordes cap a la vertiginosa cara nord del Cavall. Un cop al coll ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

Ressenyes: Lacordadacentenària i lanochedelloro.com.Moltes gràcies!

Los Duendes del Valle.

Te alguns trams ben parits peró també hi trobarem força rostoll. Si tenim el grau requerit creiem que és més guapa l'Urdaburu. Hi ha diverses feixes que l'hi treun l'ambient de paret i alguns trams de roca a vigilar peró sense problemes. Encara que amb molt de fregament hem enllaçat les tirades 1+2 i 11+12.

Accés: Des de el municipi d'Ansó agafem la carretera que va a Zuriza i Isaba. Hem d'aparcar a ma esquerra a les envistes de la paret i a davant del Tozal de Espelunga.

Aproximació: La via és ben visible des de l'aparcament. Creuem el riu i enganxem un torrent sec que puja a l'altre cantó, hi ha fites.Aquest torrent ens deixarà al camí vell d'Ansó marcat amb pintura de color verd i taronja . Quan estiguem a sota de la paret hem d'estar atents a localitzar una corda fixe,per aquí entra la Urdaburu . Per entrar per la via Los Duendes del Valle cal seguir una mica més endavant el camí fins que trobem la inscripció DV,bolt visible.

Orientació: Nosaltres hi vàrem anar al Juliol i vàrem tenir sol a partir de quarts de dues.

Material: Unes catorze cintes exprés, algún bicoin i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Dúiem el del 3 peró jo diria que només l'hem possat per treure llast.Cordinos de recanvi pels ràpels.

Grau obligat: V+.

Horaris: Aproximació 25',via 7 hores i baixada 1'5 hores.

Descens: Del final de la via anem a darrera d'una agulla a buscar el pas que permet pujar sense escalar.Aquí anirem seguint cap a la dreta amb alguna fita que pot ser que no veiem. Si no volem fer tota la baixada caminant i agafar una linea de ràpels podem rapelar per la penúltima o per la última canal abans de la paret de l'Espolón del italiano.

 Jo només he fet la baixada per la última canal i és la que ressenya en Luichy en el croquis que penjo,seguir tot el torrent de baixada fins al mateix riu.

La penúltima canal diria que són 3 o 4 ràpels de 50 equipats amb bolts i cordinos.

Ressenyes:  Luichy, una passada de ben fets: mil gràcies!

Cara Est de la Portella Petita.

 

Nosaltres hem fet la Via del Ràpel apurant les últimes llums d'una tarda curta baixant d'agulles.La Normal també l'hem fet i només hi resta un espit un xic abans de la llastra que hi ha arribant al cim. Hem possat un Alien groc,un Alien negre i el Camalot de l'1.

Pel que fa a la Sense Nom hem vist els parabolts serrats.

Via de l'Avi o Sostre de la Quilla al Folló Dret.

 

Mirant la paret des de la C-17 destaquen dues línies: els sostres de la Via dels Sostres i l'esperó de la Via de l'Avi.  Els primers metres discorren per una fissura totalment equipada amb pitons d'època i menen a un petit sostre proveït de burins també ben rovellats. Superat aquest tram la progressió es fa sobre parabolts inoxidables instal.lats en una recent restauració ( 2.020?). Així doncs els primers quinze metres de via es troben totalment equipats però amb material antic, nosaltres en aquest tram hem omplert la fissura de ferro però si es confia en el material emplaçat es pot passar en Ae.

Alguns trams de placa es poden escalar en lliure de no massa dificultat ( 6a ) però la roca està una mica bruta per la manca de repeticions. La reunió es fa en un balcó excepcional.

 

 

Accés: Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a Barcelona, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un pal metàl·lic on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant uns 3km. abans d'una masia . Seguir el camí uns 400 metres fins veure un lloc a ma esquerra on estacionar.

 

 

Aproximació: Per sort està ben fitada. Caminar per la mateixa pista uns trenta metres fins a veure un corriol que va en direcció al cingle i de seguida gira en baixada i direcció Vic. Seguint aquest camí arribem a un grau amb unes escales que ens permet baixar fins al Torrent de Pedralba. Creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe assolim la base d'un sector esportiu.Resseguim la base del sector,superem un ressalt amb una corda fixe i quan comença una baixada localitzem el peu de via: esperó amb un sostret, la primera assegurança és un espit alt que abastarem amb l'ajuda d'una alzina. Pot haver-hi el nom escrit amb retolador o es pot haver esborrat.

 

Material: Unes trenta cintes exprés,tascons petits, Aliens ( negre al groc ), Camalot del 2 i 4 pitons. Nosaltres hem posat 2 universals fins i due uves ( un mitja i un llarg de cada ),crec que enlloc d'uves haguessin quedat millor universals gruixuts. 

Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i retorn al vehicle 20'. A la primera tirada hi hem esmerçat 2'5 hores perquè no ens refiàvem del material que hi havia i l'hem acribillat. Si es confia en el que hi ha es fa la via en 1 hora.

 

 

Orientació: Nordoest,diria que no te sol fins a quarts de cinc.

Grau obligat: V/A1e, una mica exposat perque en els quinze primers metres les peçes són velles.

Ressenyes: Tot el material gràfic és obra de l'artista Sergi Villar del blog lesaltresvies. Moltes gràcies!.

 

 

Descens: Des de la primera reunió es baixa a terra amb un sol ràpel de 30 peró la segona reunió queda endins i no està equipada per rapelar. En cas de voler baixar del cim rapelant preveure una desena de metres per abandonar.

Del final de la via anar a l'esquerra ( Est ) seguint el caire de l'espedat i cercant rastres de pas. Quan ens veiem massa embardissats anem a la dreta ( Sud ) i assolirem la pista on hem estacionat. Seguir-la a l'esquerra.

 

 

Via Sirokin al Camell d'Ecos.

Interessant via combinada, te bastants trams d'Ae però cal estirar-se força i les sortides en lliure són, com a mínim, entretingudes. La tercera tirada és la clau amb una segona sortida en lliure que a nosaltres ens ha semblat més de 6a que de V+ i és la que dona el grau obligat a la via. Un cop a la feixa costa localitzar l'inici del segon llarg. Hi ha un parell d'espits amb xapa de burí rovellades que queden tapades a darrera d'una feixa, després ja venen espits estandards. Abans d'escalar aquesta via hem fet la Normal a l'Alfil Dret.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Sortim de Sta. Cecília, seguim la carretera en direcció Can Massana uns doscents metres. Creuem la carretera, pugem per unes escales  i prenem el G.R. en direcció Can Massana ( dreta ). Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on hi ha el Coll del Migdia. Aquí agafarem una traça a ma dreta que pel mig del bosc i grimpant alguna roca ens deixa al coll entre el Camell i l'Afil Dret. La primera tirada comença més o menys dreta per arrampar de seguida, la primera assegurança és un parabolt.

Orientació: Est.

Horaris: Aproximació 1 hora, via 3 hores i mitja. Del cim al cotxe hem trigat 1 hora 30 minuts.

Material: Una desena de cintes exprés, un estrep per persona, els Aliens blau i groc així com un Camalot de l'1.

Grau obligat: 6a/A1e.

Descens: Des del cim del Camell fem un ràpel de 25 metres fins al coll entre el Camell i la Gepa. Després tenim dues opcions:

1) Rapelar a la cara oest ( 15 metres, dos bolts, recanvis ) i remontar la canal fins al coll entre el Camell i l'Eco Superior. Baixem per la canal fins a trobar tant les marques grogues com les cordes fixes que permeten entrar a la Canal dels Micos. A través d'aquesta arribarem al Coll del Migdia.

2)  Remuntem l'aresta nord de la Gepa (uns 60 metres de II/III). Per la cara oest de la Gepa fem un ràpel vertical d'uns 25 metres que ens deixa al coll entre el Camell i l'Eco Superior. Baixem per la canal fins a trobar tant les marques grogues com les cordes fixes que permeten entrar a la Canal dels Micos. A través d'aquesta arribarem al Coll del Migdia.

Campanilla al Contrafort de la Dent.

Escalada típica del Contrafort on es succeeixen diedres, fissures així com  alguna placa, sempre amb un llamp de pressa per engrapar. Com totes de la darrera fornada: xapes a on no podem encatxarrar, roca sanejada, algun canto enfarinat i linea ben trobada.La darrera tirada és més guapa pel díedre que hi ha a l'esquerra i que correspon a la Massey Ferguson.

Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un o dos quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis ( esquerra,cartell) que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Tenim dues opcions:
1) Per la tartera que hi ha a la base del Contrafort: Potser es camina menys però és més incòmode. Just després d'una balma amb un banc deixem el camí de Núria i pugem per l'esmentada tartera,alguna fita.
2) Per la baixada de la Dent: Passem l'esmentada balma,un oratori i una petita font.Just després de la font localitzem una tartera a ma esquerra.Seguirem una traça fitada que flirteja amb el bosc i la tartera.Més amunt trobarem fites que van a dreta i a esquerra,a les envistes del recordatori d'un esquiador mort.
Aquí convé seguir les fites que van a l'esquerra fins a sota del Contrafort de la Dent,que més que un contrafort és una paret que hi ha a la dreta de la Dent.

La nostre via és la línia de xapes que hi ha més a la dreta de la paret.
Material: Una dotzena de cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Grau obligat: 6a/A1 segons ressenya,nosaltres anàvem en lliure peró potser amb tramposa i més ferro es passa amb V+/A1.M'ha donat la sensació que tota l'estona tenia fissura.

Descens: Nosaltres hem baixat rapelant per l'esquerra: els ràpels eren de dos bolts amb anelles, feien 30 i 50 i diria que eren roles de la Surtdekasa.

Pa Siempre a la Punta Trini Climb.

Aquests del Trini Climb la van ben encertar amb aquesta via. Es tracta d'una línia fissurada de dalt a baix, en general molt franca d'escalar si ens va el tema atlètic malgrat un parell o tres de trams que escatimen més la pressa. Cal agrair als aperturistes la feinada que s'han fotut alhora de netejar les escletxes i sanejar-les per tal de fer que l'escalada sigui còmode així com de bon encatxarrar. De totes maneres és un itinerari de la cara Nord amb algun tram de mala roca i algun altre de més mal assegurar. L'itinerari és força ràpid de fer i de baixar pel que pot ser un bon complement per escalar per la zona. No m'ha semblat bona idea rapelar-la: caminant en 15' tornes a ser a la base, la tercera reunió queda desplaçada i només te dos claus.

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on es veu la Roca d'en Guillot i a la seva esquerra la veïna de la Roca d'en Guillot on intuïm l'itinerari. Seguim avançant per sota les parets, superem un tram de camí esllavisat gràcies a unes cordes fixes i arribem al peu de via. Xemeneia evident.

Orientació: Est,ombra a partir de les dues.

Material: Una desena de cintes exprés, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3. Nosaltres hem repetit de l'Alien blau al Camalot 0.75 però hagués anat igual de bé repetir del 0.5 al 2.

Grau obligat: Nosaltres hem anat en lliure i no m'hi he fixat massa però com que és una via de fissura sembla factible escalar-la en V+/A1,això si, en tal cas preveure un estrep i més artilleria.

Descens: Des del cim desgrimpem amb precaució cap al sud-est fins arribar al bosc. Després baixem pel bosc en tendència cap a la dreta fins a trobar un camí (marques blaves) que ens portarà fins al Collet del Miracle.