dimecres, 13 de desembre de 2017

Escalada a Reguengo do Fetal.


Vies d'uns 15 metrers, de bon calcari però sense massa aderència.L'escalada és de canto bo i positiu però separat: pasos llargs o confiar de merdetes per trincar el canto bo. Hi ha dues vies noves a la dreta que ens han semblat de 6a.El peu de via no és cómode però tampoc perillós.



 Equipament en bones condicions a base de parabolts. L'escola consta de dos sectors: Est i Oest. Nosaltres hem visitat l'Est,encara que la seva orientació ens ha semblat més aviat Nord. A l'altre banda,sector Est, es veia un cova pel que suposo que les vies seràn de grau més elevat i de desplom.L'accés el fem des del municipi de Reguengo do Fetal,passat el cementiri trobem una pista transitable per tot tipus de vehicles,la seguim i en pocs quilómetres ens trobem amb els dos sectors a banda i banda de la pista,l'Est és el de la dreta.L'aproximació súper curta i evident.



dilluns, 11 de desembre de 2017

Pawnee Fiction a la Serra de les Canals.


Via amb dues parts clarament diferenciades. Els quatre primers llargs són tombats i fàcils de fer. En canvi, els altres tres són verticals i bastant més difícils. Amb un grau de 6b escalarem bastant, tot i que encara haurem de fer algun tram d'Ae. Es pot fer amb V+ obligat, tot i que potser després no gaudirem tant de l'escalada. L'últim llarg té una sortida curiosa per un túnel que ens porta a l'altre costat de la paret (també hi ha una variant per la placa de la dreta). Està generosament equipada amb parabolts.


-Accés: Sortim d'Oliana direcció coll de Nargó i poc després trenquem a la dreta direcció les Anoves. Seguim per la carretera, fem unes corbes i aparquem a la dreta en un aparcament amb força lloc, just a sota de la paret.
-Aproximació: Des de l'aparcament surt un camí fitat que en uns 10 minuts ens porta a peu de paret. Arribarem més o menys al peu de via de la via Sol de Mitjanit. La Pawnee Fiction comença uns  50 metres més a la dreta (parabolts visibles).


-Orientació: Sud-est.
-Material: Moltes cintes exprés (més de 20 si ho volem xapar tot).
-Grau obligat: V+.


-Descens: En ràpels per la mateixa via, les reunions estan equipades per rapelar, però millor portar algun cordino de recanvi.
-Ressenya: Com sempre, molt bona topo al blog d'en Luichy:



divendres, 8 de desembre de 2017

Axis Mundi a Busa.






La més justeta en quant a roca de les de l'Indi  que hem fet a Busa,degut a l'equipament abundant marca de la casa la pèssima qualitat de la roca en algún tram no suposarà cap entrebanc.Te algun díedre prou interessant. Perfecte per combinar amb la veïna Esperó de la Martina. Possats a escollir vies de l'Indi a Busa a nosaltres ens han agradat molt més la Trabucaire i la Peus Negres.

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després arribem a una cruïlla on cal estacionar just sota una torre elèctrica. A ma esquerra la carretera puja al Pla de Busa i a la dreta hi ha una pista que seguiriem per anar a les altres vies de Busa.
Aproximació: Seguim la pista de baixada uns cent metres i veiem un corriol fitat a ma esquerra. Cal agafar aquest corriol i seguir-lo fins una mica abans de la Canal de Cal Rial. La via comença sobre d'un petit pedestal,bolts visibles a la dreta d'una arrel.
Material: Crec que només hem possat algún friend fins al 3 a la segona tirada,potser va bé un estrep per trampejar un pas de 6a una mica tonto/obligat al darrer llarg.


 Grau Obligat: V+. Hi ha un pas de 6a a la darrera tirada ben tonto i que no se si es pot trampejar. És un pas de fissura ample que no saps si per dins o per fora i on la roca no acaba d'acompanyar massa,aixó si el parabolt queda ben a prop.
Orientació: Sud.
Descens: Crec que si volem fer una altre via el millor es baixar a la dreta per la Canal de Cal Rial. Si volem tronar al cotxe el millor és anar a la esquerra i creuar el Pla de Busa fins a la carretera per retrobar l'aparcament.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Oferta especial al Serrat dels Monjos.



Via sinuosa i exigent que contínuament va buscant l'espai lliure a la dreta de la Picnic. Això fa que a vegades la via surti de la línia més evident per anar, no saps ben bé on, a buscar un pany de paret verge. Potser el punt més exagerat és al tercer llarg. Recte amunt es veu un mur molt guapo amb forats, però a la meitat del llarg has d'anar a la dreta a l'altre costat de l'esperó a buscar una placa negra amb liquen. És poc evident i té mala pinta, es pot continuar una mica més i creuar a la dreta més amunt. L'inici de la via també és curiós, amb uns passos d'artificial a equipar amb ploms i pitons. Nosaltres l'hem fet per la Picnic, hem pujat fins al primer espit i després flanquejant cap a la dreta amb delicadesa (crec que la majoria de la gent ho fa així). L'últim llarg fa una volta considerable, hem fet una reunió intermitja per evitar el fregament (aprofitant un espit i uns matolls).


-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via es troba a la dreta del Serrat dels Monjos, el díedre de la Picnic és bastant evident.


-Orientació: Sud.
-Material: Cintes exprés, joc de friends des del semàfor d'Aliens fins al Camalot del 3 i bagues per a savines. A la ressenya que portàvem diu via equipada, i al llibre de la cara sud diu que "bastará con un friend del 2.5 y cintas muy largas". Brutal!!!
-Grau obligat: 6b.


-Descens: Baixem cap a la dreta per traçes i amb alguna desgrimpada assolim una instal·lació de ràpel. ( 50 metres, fraccionable ).
-Ressenya: Hem anat amb aquesta de l'Armand. Amb el tema del material es flipa bastant i el flanqueig del tercer llarg no es veu gens bé.


dilluns, 4 de desembre de 2017

Inversió Tèrmica.


De les guapes i repetides del lloc amb molt bona roca i prou variada ja que és majoritariament de placa però te un tram de díedre a L6 que l'hi dona el toc.Bona roca i les inevitables feixes.Reequipada amb parabolts,nosaltres hem enllaçat les dues primeres tirades.


Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.
Aproximació: Amb la foto de la ressenya veurem la via perfectament des de la pista, agafem una traça bastant definida que arrenca des d'una tartera i que en uns 15' ens deixa a la base de la paret.La seguim a l'esquerra uns doscents mètres. La via arrenca a l'esquerra de l'altre clàssica Esperó Badalona.Parabolt visible a uns tres mètres del terra.


Orientació: Sud.
Material:  Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot #1,guardar aquest últim per reforçar la R6,18 cintes si enllaçem L1+L2. El ferro només l'hem fet anar a les tirades 6 i 7.
Grau obligat: V+.


Descens: Acabada la via cal pujar fins la carena.  Un cop a la carena seguim cap a la dreta (est) fins que unes fites ens marquen la feixa a través de la qual s'accedeix a la canal de baixada que sense pèrdua ens retorna a la pista.

divendres, 1 de desembre de 2017

Toño Ubieto al Mallo de la Calva de Peña Rueba.




Via amb un caire molt diferent a la resta de vies de Peña Rueba. Puja pel marcat díedre del Mallo de la Calva, tot i que també hi ha trams d'escalada en xemeneia i placa. La roca no és massa bona a l'inici de la via, però va millorant amb l'alçada, sobretot a partir del tercer llarg. Està equipada amb parabolts, però no trobarem un equipament  tan paternalista com a d'altres vies obertes en aquesta muntanya. L'alçada de la primera assegurança ja ens dóna una idea de com aniran les coses. A la guia diu que està equipada per rapelar, però si volem baixar per la via haurem de preveure bagues i mallons perquè a les reunions no hi ha gairebé res. És una bona opció per escalar a les tardes a l'estiu, perquè queda a l'ombra.


-Accés: Carretera d'Ayerbe a Murillo de Gállego. Passem el trencall de Riglos i una miqueta abans d'arribar a Murillo de Gállego hem d'agafar a mà esquerra la carretera que puja al poble d'Agüero. Just passada la fita quilomètrica de dos quilòmetres trobem una pista a mà dreta. L'hem de seguir aproximadament 1.4 quilometres, deixant tres pistes a la dreta. Hem d'agafar la que fa quatre a la dreta, en un camp d'Ametllers, amb un cartell que indica que si anem rectes aniríem a Agüero. Seguim la pista, creuem un torrent sec i aparquem a mà dreta.
-Aproximació: Des del cotxe agafem un camí a l'esquerra que ens porta a peu de paret. La seguim cap a la dreta. La via va pel díedre de la dreta de l'evident esperó que hi ha al Mallo de la Calva. Es veu el primer parabolt, però està bastant amunt.


-Orientació: Sud-est.
-Material: Cintes exprés i bagues per a savines.
-Grau obligat: V+.


-Descens: Des del final de la via travessem a la dreta seguint una feixa fins que trobem unes cordes fixes que ens porten fins al cim del Mallo La Estrella. D'aquest cim baixem per un camí amb fort pendent que arriba a unes cordes fixes que ens permeten baixar fins al coll amb el Mallo de la Mora. D'aquest coll surt un sistema de cordes i cadenes que ens permeten accedir a la part baixa de la ferrata. La seguim fins al peu de la paret. Un cop a peu de paret creuem a la dreta (d'esquena a la paret) fins a trobar el camí de l'aproximació.
Una altra opció per baixar és pujar cap al cim de Peña Rueba i agafar la ferrata des de dalt de tot, és més llarg però més senzill de trobar si no coneixem la paret.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo que surt a la guia Riglos Vertical. Segons aquest llibre la via és rapelable, però si volem rapelar per la mateixa via haurem de preveure mallons i cordinos de recanvi. Al blog d'en Romanticguerrer hi ha una bona topo:


dimecres, 29 de novembre de 2017

Geni de l'indret a la Miranda del Sentinella


Via durilla i bastant fina on s'ha de donar la talla, sobretot al primer llarg, o almenys això ens ha semblat a nosaltres. L'arrencada des del terra fins a la primera assegurança ja ens donarà una idea de com va el tema. Grau colladet, bona roca i poques assegurances, concentrades sobretot als trams més difícils. De totes maneres, si ens ho mirem bé podrem anar afegint algunes assegurances per protegir els trams més exposats. Una via curta però intensa, que et deixa la sensació d'haver escalat.


-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Pugem als Gorros per les Escales dels Pobres. Agafem el camí de St. Joan a St. Jeroni, passats els Gorros i just abans d'arribar al Mirador del Sentinella, a l'alçada d'una roca trobem el corriol que baixa cap al Sentinella i el Fussell. Quan arribem al Fusell hem de prendre una traça a l'esquerra que ens durà a l'Agulla de la Cara del Mico. Travessem a cara sud-oest de la Cara del Mico i continuem en la mateixa direcció, travessant un torrent, arribem a la Miranda del Sentinella. Hem de baixar una mica per poder accedir a la vira on comença la via. Veurem un espit a pocs metres del terra i un altre espit bastant més amunt.


-Orientació: Oest.
-Material: Joc de friends (Semàfor d'Aliens i Camalots fins el #3), cordinos per a ponts de roca i bagues per a merlets.
-Grau obligat: 6a.


-Descens: El descens ens ha semblat una mica complicat, o potser és que no l'hem enganxat bé. Del cim baixem degrimpant fins al coll est (es podria rapelar d'una alzina morta). Aquest coll està vorejat per dues canals amb molt pendent. Nosaltres hem continuat cap a l'est flanquejant per la cara nord de la següent agulla. A mig flanqueig ens trobem una desgrimpada difícil (podem fer un curt ràpel d'unes plantes cutres). Arribem a un altre coll, pugem la següent agulla per una grimpada fàcil de la cara sud-oest. Desgrimem fàcilment per l'altre costat i ja arribem a la base de la cara oest del Gorro Frigi. Aquí ja és fàcil tornar al camí de Sant Joan seguint un corriol cap al nord i que després voreja el Gorro.
-Ressenya: Hem trobat aquesta al blog d'Escales Rodones. És força semblant a la que surt a la guia de la Plantació. Hi falta alguna assegurança (com a mínim un espit al peu de via i una altra xapa a l'últim llarg).