dissabte, 27 d’agost de 2016

Escalada a Saint Mamet ( Banyeres de Luxon).





Longitud: 0° 36' 25.79" E
Latitud: 42° 46' 28.48" N
Altitut: 600 mètres.
Nombre de vies: 40
Cotació: 3a a 6
Tmipus de roca: granit
Nens: molt segur
Pluja: exposat a la pluja
Orientacions: oest a les 12 l'hi entra el soli el peu de via no te ombra.
Accés: Aparquem.davant del rocódrom cobert que hi ha a Saint Mamet.Sortint del poble en direcció sl Portillón,les parets es veuen perfectament des de la carretera. Hi ha un aparcament i un cartell amb les ressenyes.L'aproximació és pràcticament nul.la.

diumenge, 21 d’agost de 2016

Via Bàlzola a la Rocca Castello.


A nosaltres ens va agradar molt: roca boníssima, trams de díedres i de placa,grau homogeni...vaja que la vàrem.trobar ben disfrutona.
Accés: Poble de Chiapera.Creuem el poble,passem un gran aparcament i seguim una pista un parell de quilometres.Trobem un aparcament a madreta i l'inici d'un sender senyalitzat.
Aproximació: La paret fa cinc puntes: Roca Provenzale,Punta Figari,Torre Castelo i Roca Castelo.Hi ha dos colls un a sota la primera punta ( C. Maurin)/i un altre sota la darrera punta ( C. Greguri).Nosaltres hem fet l'aproximació pujant al primer coll i remontant tota la base de les parets fins sota fel Coll Greguri. Diria que hi ha una apeoximació més curta,seguint la pista abans esmentada i més amunt crec que hi ha un trencant per pujar caminant directament a Coll Greguri per darrera de les psrets.Un cop a Coll Greguri només cal baixar uns quants revolts fins a peu de via.Penjo una foto d'un pajaro fent Ll1 per orientsr.Díedre evident,uns cinquanta metres a la dreta de l'evident Spígolo Maria Grazia ( placa funerària).Ini de la via en un evident díedre amb un pitó unicersal a uns 2m del terra.

Orientació:Sud est.Te sol fins vao a les dues.
Material: La via està molt clavada a les plsques i els díedres pràcticament dedquipats.Jo crec que amb un jos de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 vas sobrat.Si es va just de grau igual molen els tascons i un 4 entraria al díefre final però no crec que valgui molt la oena.Recanvis de vagues llarguez oles ràpels.Doble corda tant per rapelar com per les tirades( cintes llargues ).
Grau obligat: V/A0.
Descens: Nosaltres hem rapalat la via.Totes les reunions tenen 3 bolts slguns amb cadena i d'altres smb vagues.De la creu desgrimoem.facilment a una reunió d'una altre via molt evident.
D'aquí un ràpel de 45 a la R6,de R6 a R5,de R5 a R3 amn seixanta molt justos,srriba amb el xiclet+ petits fesgrimpada,R3 a R2 i de R2 a terra amb uns 50.

diumenge, 14 d’agost de 2016

Schubert o de l'Amistat al Piz Ciavazes.


Molt bona via: vertical des de el primer metre,força homogènia i sostinguda.L'escalada és eminentment atlètica i molt variada, alternant a parts iguals la placa i la fissura. La primera tirada te la roca força pul.lida,a mida que pujes la roca millora. Via força concorreguda,reunions de dos químics amb una anella.
Accés: Carretera que puja al Passo Sella des de Canazei. Aparquem sota la paret.
Aproximació: Agafar camí que puja a la paret,inici en un díedre groc.
Orientació: Sol de 9 a 5.

Material: Algun tascó,cordinos per ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.A la primera tirada si faltés algún pitó a la part final costaria assegurar amb flotants.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Força xollo per ser a Dolomites
La via acaba en una feixa.Caldrà seguir-la a l'esquerra fins que s'acaba,a les en vistes de les Agulles del Sella.Awuí baixarem.per una canal amb dos ràpels opcionals ( 25m/III ).Aqcabada aquedta canal el camí es bifurca,seguim el de l'esquerra.

dimarts, 9 d’agost de 2016

Via Tànger a Collegats.



La més clàssica de Collegats!.Variada i amb llargs ben xulos,llàstima que alguns trams estiguin una mica polits i del jardí que hi ha a la part alta de la via.
L'orientació de la via és Est,queda a l'ombra a partir de les tres.L'accés el fem per la carretera que va de la Pobla de Segur a Sort,venint de la Pobla aparquem a ma esquerra just sortir del segón túnel.  és ràpida i evident,ja que la via es veu perfectament des de el cotxe.Seguim un camí molt fressat que surt del mateix aparcament i que despres de passar per sota de l'Agulla del Gos ens deixa a peu de via.Hi ha tres línies de bolts,cal seguir els més vells durat tota la via,els altres bolts corresponen a lez vies No vols sopa... i Casablanca ( Luichy).A peu de via la Tànger és la linea que queda  al mig amb un primer seguro un xic alt,va per un díedre. De material només hem fet anar les cintes exprés ( alguna llarga si volem enllaçar Ll 2+3 i els dos últims),si es va just de grau crec que es recomana dur algún friend. Grau obligat V+/A0 i descens caminant a l'esquerra fins a teobar la ferrada que baixa a trobat el camí de l'aproximació,la via te les renions equipades per rapelar.
'aproximació
L

dissabte, 30 de juliol de 2016

Iglesias-Casanovas a l'Asiàtica



Antiga via d'artificial que puja pel vertical esperó nord de l'Asiàtica. Des del primer llarg la via té molt ambient, la primera reunió és penjada i amb molt de pati! Tot i això, actualment s'escala gairebé tota en lliure amb un grau moderat (6b/6c) a excepció del sostre del primer llarg i l'inici del 2n llarg. Les reunions estan reequipades amb parabolts, i als llargs anirem trobant parabolts intercalats amb burils (amb més o menys bon estat). Tot i no ser una de les imprescindibles de la cara nord de Frares, ens deixarà un bon gust de boca.


-Cordada: Vilà i Macau.
-Orientació: Nord.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Sembla que ara s'ha de pagar per aparcar durant el cap de setmana. Algú en sap alguna cosa?
-Aproximació:  Des de l'aparcament agafem el GR en direcció Santa Cecília i el Monestir. Passem per sota la Cadireta i poc després trobem un trencant a mà dreta que puja cap al Portell Estret i el Coll del Porc. Agafem aquest camí i més amunt seguim les indicacions de Coll del Porc. El camí passa gairebé pel peu de via, el sostre del primer llarg ens servirà de referència.


-Material: Moltes cintes exprés, estreps, i Aliens i Camalots petits (nosaltres els hem fet servir al primer i a l'últim llarg).
-Dificultat obligada: V+. Tot i que si es va amb més de grau podrem escalar en lliure força trams i gaudir més de l'escalada.



-Descens: Des del cim fem un ràpel curt per la cara est fins al cim de l'agulla del costat. En aquesta agulla trobarem un altre ràpel que amb uns 25 metres ens deixarà al bosc. Baixem pel bosc una estona fins a trobar el camí dels Alts Frares (marques blaves) que va en direcció est-oest. Si l'agafem en direcció est (esquerra baixant) arribarem al Coll del Porc, i d'aquí contineum cap a Can Maçana passant pel peu de via.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo del llibre d'en David Hita de la cara nord. També va bé la topo de l'Escalatroncs:



dimecres, 20 de juliol de 2016

Mompart al Gorro Frigi.

La Mompart al Gorro Frigi, com la majoria de clàssiques d'aquesta agulla, ha quedat relegada a un segon pla. Per un costat, la via tenia poques assegurances i a més eren velles. Per altra banda, les vies noves li van prendre part del seu espai. Per acabar-ho d'adobar un reequipament polèmic i el seu posterior desequipament la van deixar en l'oblit. Un reequipament més sensat l'ha tornat a deixar a punt per ser escalada. Però si el que busqueu és una filera de xapes no poseu la Mompart a la vostra llista de vies pendents.


-Cordada: Mireia i Albert.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim fins a situar-nos a la part dreta de la paret del Gorro Frigi, sota una alzina característica. La via comença en aquest punt, però podem escalar pel díedre o per la placa de la dreta.



-Orientació: Nord.
-Material: La via està poc equipada amb parabolts, algun buril vell i un pont de roca. Nosaltres hem fet servir Aliens i Camalots petits. amb burils. Pot anar bé una xapa recuperable per si trobeu el buril sense xapa del 2n llarg (nosaltres no l'hem vist).
-Grau obligat: IV+



-Descens:Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa,pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de Gorros. També està molt bé la ressenya del blog del Col·leccionista de vies, que a més té les assegurances dibuixades:



dilluns, 18 de juliol de 2016

Blas que te vas



Bona via de placa montserratina, amb trams fins i d'altres més atlètics. Les travesses de les dues darreres tirades ens han agradat molt. L'entrada per la  Que Pum Que Pan és molt més difícil que la resta de la via. Podem entrar més a l'esquerra per la via Pique Longue, on uns espits rovellats ens condueixen a un evident díedre herbós, xapem dues o tres d'aquestes expansions i ens desviem a l'alçada de la segona terçera expansió a caçar els bolts de la via que en el seu dia debien ser grocs.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (Que Pum Que Pan escrit a l’inici). Si volem començar per la via Pique Longue, grimpem uns metres ajudats d'una alzina i escalem les tres primeres xapes fins a l'alçada d'un díedre herbós, aquí facilment flanquejem a la dreta i enganxem els bolts de la Que Pum Que Pam.
-Orientació: Est, ombra a la tarda. A partir de les 14:00 aproximadament.
-Material: Cintes exprés, segurament unes setze. Mola portar cordinos per canviar els dels ràpels i d'algún pitó.


-Dificultat obligada: V+, també pel segon de cordada al flanqueig de la darrera tirada.
-Descens: Dos ràpels. De l'última reunió fem un ràpel llarg fins a la R2 de la Pique Longue (queda a la vertical). I d'aquí un altre ràpel llarg fins al terra.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy del Vessant Nord. També està bé la ressenya de l'Escalatroncs: