dilluns, 22 de gener de 2018

Recuperat material a la Pirates de les Garrigoses.


El dia de Sant Esteve vàrem fer aquesta via i vàrem recuperar un material que no era de retirada.Si el seu propietari vol recuperar-lo ja dirà.

divendres, 19 de gener de 2018

Heroes del Silencio al Montroig.


Molt guapa via esportiva sobre roca excel.lent malgrat parell de rostollets molt punktuals.Plaques de pressa petita,ens han semblat tots els llargs igual de difícils,sobre el 6a+. Per tant és una via homogènia i sostinguda.Hem enllaçat el segón i el tercer llarg. Via ràpida amb aproximació i baixada súper curtes ideal per apurar el dia.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aquí aparcariem en cas d'anar a la Pala dels Pelats,actualment la pista està arreglada per continuar pujant,només cal vigilar en un tram pla de més amunt. Avançem per la pista,que després d'una forta pujada comença a planejar per sota de les parets. Passades les parets arribem al Coll de Porta. En aquest punt cal estacionar a la nostra dreta,abans de que la pista fagi un marcat tomb a l'esquerra. Tanca de fusta.
Aproximació: La Pala del Coll ens queda just davant i a l'esquerra hi ha una traça que la va vorejant per sota. Just abans de que començi una feixa deixem aquesta traça i ens enfilem a l'esquerra fins al peu de via. Hi ha una H gravada a la base i es veuen els bolts. La primera assegurança és una escàrpia. 10 minuts.
Orientació: Sud.El dia que hi vàrem anar la via va estar al sol tot el dia des de les 10 que vàrem arribar fins les 5.30 que es va pondre.
Material: A la guia del Montroig l'hi marca joc de friends i de tascons. Nosaltres vàrem fer servir unes 18 cintes exprés per enllaçar L2+L3 així com doble corda. Crec que algú parlava de possar alguna peça petita o microtascó a la primera tirada.
Horari: Una hora i mitja.
Dificultat obligada: 6a/A0. Amb ferro i pedal potser V+/A1.
Descens: A l'esquerra de la paret hi ha un bon camí que ens 5' ens deixa al cotxe. Les reunions ténen totes una anella,si pensem rapelar la via portar cordinos per vincular ja que els que hi ha a la via estan un pèl tocats.
Ressenya: Rocaineu,moltes gràcies!

dimecres, 17 de gener de 2018

Esperó Jaume Caselles al Tossal de la feixa.



Més que per l'escalda en si la via ens ha semblat atractiva pel racó solitari on està ubicada i per lo curiós del canvi de roca. Iniciarem l'escalada sobre el típic conglomerat del Prepirineu i a mitja paret farem un canvi radical de roca per catar un excel.lent cal.lcari gris i aderent com ell sol. La via te trams xulos encara que discontinus i amb una mica d'herba,suposo que si es fes més aixó darrer canviaria. Hem enllaçat les tirades 4 i 5 sense problemes de fregament.


Orientació: Sol partir de les 12.
Material: Alien groc,camalots .5 i .75,12 cintes i força vagues sabineres.Mola alguna cinta llarga i doble corda ja que molts llargs es poden enllaçar.
Accés: Des de Coll de Nargó prenem la carretera L-511 direcció Isona. Passem un primer pont i just passar un segon prenem un trencant a mà dreta direcció Sallent (rètol indicatiu). Continuem fins arribar a un revolt molt tancat on ens queda la paret davant i estacionem.

Aproximació:  Des de l'aparcament agafem un corriol que ens porta a un mas i després continua pujant paral·lel a la paret. Quan siguem a l’alçada del peu de via el deixem i acabem d’arribar per terreny una mica més abrupte,tartera una mica emboscada. En aquest darrer tram hi ha alguna fita que ens encara cap al veu de via,des de la tartera es veuen les assegurançes de la via ( espits del 8 ).


Descens: Des de la reunió sortim a la dreta. Ens trobem un mur que nosaltres hem esquivat per una cornissa a l'esquerra.Creuem una canal i arribem a una carena. Cal baixar a l'esquerra entre boixos i pins cercant rastres de pas per terreny embardissat.Arribem a un coll i a l'esquerra trobarem una traça
horitzontal que després de passar per sota d'una paret ens deixarà en un bon camí.Si seguim aquest camí a l'esquerra anem a espetagar al camí de l'aproximació.
Ressenyes: Escalatroncs,gràcies!.

dilluns, 15 de gener de 2018

Escalada a Montejunto.

Montejunto consta de dos sectors:el nou i el vell.Nosaltres hem estat al vell.La majoria de vies estan reequipades amb químics i parabolts.La roca és un bon calcari amb forats i alguna xorrera.Hi ha algun aleje on poden ajudar els cordinos. Ombra fins cap allà la una,segurament Montejunto Nou te la orientació al revés.Nidificació de gener a Juliol.A continuació l'accés i les ressenyes:
Montejunto Velho:
A partir de Lisboa, seguir pela A1 em direcção ao norte. Saír na saída 4, direcção Alenquer, Carregado. Após as portagens, tomar a EN1, na direcção de Alenquer. Alguns Km depois de Alenquer, quando o inconfundível perfil da Serra de Montejunto aparece já no horizonte, virar à esquerda, junto à fábrica Avimetal, seguindo as indicações Abrigada, Montejunto, Torres Vedras (foto abaixo).
Cruzamento para a Abrigada
Na povoação de Abrigada, sugerimos a pastelaria Cruzinha, logo à entrada, do lado direito ou a pastelaria/mercearia Abridoce, um pouco mais adiante, do lado esquerdo da rua, para um bolo e um café ou alguma compra de última hora. À saida da Abrigada vira-se à direita no primeiro cruzamento seguindo a indicação de Montejunto.


Cruzamento à saída da Abrigada
Seguir por uma estrada que se vai tornando estreita e sinuosa, passando por diversos aviários. Esta estrada vai ganhando altura, por vezes com um declive muito acentuado, até voltar a descer, acabando por desembocar na estrada que vem de Pragança. Subindo esta estrada, cerca de 200m após uma apertada curva à esquerda, encontramos a zona de estacionamento do lado direito da estrada.

A falésia vê-se já do lado esquerdo.
Montejunto Novo:
Seguir as indicações acima e continuar a subir a estrada. Passa-se uma larga curva à esquerda e, na bifurcação, toma-se a estrada da direita. Desce-se até encontrar uma zona da estrada que permite estacionamento de ambos os lados (do lado esquerdo de quem desce tem uma clareira de dificil acesso para carros normais). Há um carreiro que sobe do lado esquerdo da estrada, que leva até à base das vias.
Ressenyes de Montejunto Velho: 

Sector Isapaulo:



1
Lusitânia Express
6c
25
2
IsaPaulo
6b
25
3
Frágil
6b+
25

Sector Eucaliptus: 


4
Eucaliptus
6b

5
Capitão Gancho
IV+

6
Os Três Porquinhos
6a

7
Porquinhos no Cinema
6b+

8
Pimenta é refresco
V

Sector Música no coraçáo i Natanifo:



9
Bela mas Perigosa
6b+

10
Regresso do Pirata
V+

11
Música no Coração
V+

12
É Cú e os Homens Coelhos
V+

13
Buraco
6a
 
14
Sem nome
6a+
 
15
Greta e os Garbos
6a+
 
16
Porque Não?
6a+
 
17
Coco Cobos
6a+
 
18
Cobos Coco
6c
 
19
TecLuAn
7a+
 
20
Natanifo
7b
 
21
Daniel, Não Sejas Cruel
7a
 
22
O Mistério Dos Bálcaros
6c
 
23
Manias e Tiranias
7b+
 
24
Bruxa
6c
 
25
Wild West End
7a
 
26
Os Bálcaros Voltam ao Ataque
6b
 
27
Porquinhos na Catequese
6a
 
28
Descanço Dominical
6b+
 
19 + 27
Porquinhos na Tecnolândia
7a+
 
20 + 27
Porquinhos com Natas
7b
 
21 + 28
Missa
7a+
  
  Sectors Impresoes Digitais i Cogumelo Mágico



29
Impressões Digitais
6c+

30
Cogumelo Mágico
6b
 

divendres, 12 de gener de 2018

98 Octans per la variant Gasóleo B a la Magdalena Superior


Repetim la 98 Octans de la Magdalena Superior, però aquest cop ho fem per la variant Gasóleo B. El 3r llarg de la 98 Octans va amb tendència a l'esquerra evitant el mur que hi ha a la vertical de la segona reunió. La Gasóleo B li fot directe per aquest mur, amb algun passatge vertical i atlètic.

Tema a part és el que està passant amb el peu del ràpel de la Magdalena Superior. Allò s'ha convertit en el WC dels turistes que puja a la Miranda de Sta Magdalena. Quan tires les cordes has d'anar molt en compte, allò està ple de tifes i és probable que les cordes caiguin a sobre d'una!!!! És fastigós!!! Potser es podrien podar les 4 alzines que hi ha al peu del ràpel per treure intimitat a l'indret, i així la penya aniria a fer les seves necessitats a una altra banda.


-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi agafem la canal per on baixa la Normal. Hem de pujar aquesta canal i al cap de poca estona ens desviem a l'esquerra fins a la base de la Magdalena Superior. La via comença a la dreta de la paret (parabolts grocs visibles).


-Orientació: Nord-est.
-Material: Només calen cintes exprés, la via està totalment equipada amb parabolts (la majoria de color groc).
-Grau obligat: 6a.


-Descens: Un ràpel llarg (d'uns 50 metres) o dos ràpels curts (d'uns 25 metres) per la cara est. Atenció amb el que trobem al peu del ràpel!!! Després agafem el camí que rodeja la Magdalena Inferior fins a les escales de Jacob que ens retornen al camí transversal de Gorros.
-Ressenya: Hem anat amb la que surt a la guia nova d'en Luichy. Per la web he trobat aquesta:


dimecres, 10 de gener de 2018

Dos tontos muy tontos.


Conté tots els ingredients per convertir-se en una de les més repetides de la paret: equipament paternalista,dificultats moderades però sostingudes,escalada variada i rocam excel.lent o sanejat.Ens ha semblat una linea molt ben trobada amb tirades espectaculars i fotogèniques però que es deixen fer molt bé.Hem enllaçat sense massa fregament la quarta i la cinquena tirada.

Accés:Des d'Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.

Aproximació: Amb la foto de la ressenya veurem la via perfectament des de la pista, agafem una traça bastant definida que arrenca des d'una tartera i que en uns 15' ens deixa a la base de la paret.Els aperturistes s'han enrotllat molt i han fitat tota l'aproximació des de la pista fins al primer seguro de la via.La via comença darrera una gran alzina amb una gran fita.Inicials DTMT picades i pont de roca visible

Orientació: Sud.
Material: 14 cintes amb alguna de llarga.Hem possat l'Alien groc abans de la travessa del primer llarg i un tascó sortint de R1.
Grau obligat: V+
Descens: Des de la darrera reunió seguirem una feixa a la dreta,compte a no entrebancar-se.Quan la feixa queda tallada cal pujar un pèl i de seguida sortim a la traça de baixada habitual que per terreny incómode i de forta baixada ens retornarà a la pista.

dilluns, 8 de gener de 2018

Vincle Infinit a la Roca de Sant Cugat.


Segurament la Roca de Sant Cugat és l'agulla més imponent de la Plantació, amb unes parets llargues i verticals que fan que aquesta agulla destaqui des de la llunyania. A més a més, presenta una roca de molt bona qualitat, fet que ens farà gaudir de l'escalada de qualsevol de les seves rutes. La Vincle Infinit és la via més nova d'aquesta paret. Ataca la vertical placa de la cara sud-oest amb les assegurances justes fins a sota del sostre característic. I aquest el supera amb un pas espectacular que surt en lliure difícil. Menció especial a l'entrada de la primera reunió, un pas finet de placa protegit amb una pitonissa.


-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.
-Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. Després d'un pas equipat amb uns quants escalons trobem la canal de la Triple que surt a mà esquerra. La seguim fins arribar a la base de la cada sud-oest de la Roca de Sant Cugat. El peu de via està marcat amb una fletxa i una fita. El primer parabolt està a uns 10 metres del terra i costa una mica de veure.


-Orientació: Sud-oest.
-Material: Cintes exprés i friends (Aliens i Camalots Mitjans).
-Grau obligat: V+.


-Descens: Ràpel d'uns 20 metres per la cara nord des d'una instal·lació de dos parabolts amb anella. Després seguim pujant cap a la Mamella (una mica embardissat) fins que puguem baixar cap a la canal de la Triple que ens retornarà a peu de via.
-Ressenya: Hem anat amb la dels oberturistes que hem trobat a la web de Lanochedelloro: