dilluns, 21 d’agost de 2017

Peter Pan a la Roca d'en Guillot.



Petita via de la cara nord, però força variada. El primer llarg és una mica cutre i malparit, amb vegetació, terra i mala roca. El segon llarg és una fissura-díedre vertical que ens haurem de protegir bastant, tot i que trobarem pitons i tacs de fusta. El següent llarg és de placa bastant equipada, amb alguns passos finets. I l'últim llarg és una aresta fàcil que ens portarà fins al cim. La pega és que és una mica curta, però potser es pot buscar alguna opció per la cara sud per amortitzar l'aproximació.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 4 km de Can Maçana.
-Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on podrem localitzar la via. Travessem la vegetació fins a peu de via (es veuen savines amb bagues).



-Orientació: Nord-est.
-Material: Cintes exprés, bagues i joc de friends (de l'Alien verd al Camalot del #4).
-Grau obligat: V+.


-Descens: Des del cim desgrimpem amb precaució cap al sud-est fins arribar al bosc. Després baixem pel bosc en tendència cap a la dreta fins a trobar un camí (marques blaves) que ens portarà fins al Collet del Miracle. D'aquí desfem el camí de pujada fins al cotxe.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya de l'oberturista que està molt bé, tot i que els graus ens han semblat durs:

divendres, 18 d’agost de 2017

La Trompa del Elefante a Cavallers.


 Petita escalada,ideal per agafar-li el punt a l'aderència.Escalada de placa amb algún tram xulo però sense massa ambient.Tenint en compte l'aproximació i la baixada és una activitat ben ràpida.
Accés: cal estacionar en una àrea de picnic que hi ha abans dels aparcaments de la presa.Pujant a ma dreta baixada i després esplanada.


Aproximació: baixem uns centenars de metres per la carretera fins que veiem a ma dreta un mur de formigó en un torrent i una fita.Pujem pel torrent i seguidament per una tartera,sempre per terreny fitat fins arribar a peu de via.Parabolts visibles,a l'esquerra hi te un 7a.
Material: 10 cintes exprés.
Orientació: Est.


Grau obligat: V+.
Descens: Hi ha la opció de rapelar a la dreta per la Koala ( 2 bolts amb anelles,40+35?).Nosaltres hem baixat caminant per l'esquerra amb alguna desgrimpada,fitat.Les desgrimpades aquestes molles no han de molar massa però en cas de necessitat hi ha arbres per rapelar.

dimecres, 16 d’agost de 2017

Ressenyes de la Barretina. Subsector de la Piula.



Subsector de la Piula ben interessant: amb bones vies de placa. L'orientació és Sud Oest,nosaltres hi várem arribar a quarts de cinc i semblava que la paret portava estona al sol,mentre que el peu de via restava a l'ombra.Les parets vàren tenir sol fins la posta. L'accés el fem estacionant a la Vinya Nova,restaurant amb accesos senyalitzats a partir del Bruc Residencial.

L'aproximació consisteix en baixar fins la pista qie porta a Collbató i seguir-la uns centenras de metres a l'esquerra fins a una mur amb una porta a la nostre drtea.Aquí cla deixar la pista per pujar l'esquerra per un camí que va a morir a un torrent.Seguim el torrent fins que fa una bifurcació.Nosaltres hem d'anar a a dreta per la Ferrada de les dames. Crec recordar que hi havia algún tram de corda fixe,el que fa que el sector no sigui recomanable per anar amb canalla o amb els gossos. Arribats a la paret anar a la dreta i superar un tram amb corda fixe per arribar a la Barretina.

dilluns, 14 d’agost de 2017

Anglada Robbins al Calderer.


Mítica via de la Nord del Pedraforca,la seva obertura sembla ser que va estar rodejada de certa polèmica ja que els companys de l'Anglada (Guillamón,Cerdà i Pokorsky) tenien l'ull possat en aquesta via i quan l'Anglada va convidar en Robbins  Catalunya el va portar al Pedraforca i vàren obrir el que es coneixia com l'"orella".Les males llengües també diuen que va ser en Robbins qui va obrir les tirades senars,les difícils,mentre que l'Anglada obria els llargs parells que són més aviat de tràmit.Si algú sap quelcom més d'aquesta historia estaris bé saber-ho.
Amb el material modern la via perd gran part de la seva aurea de via exposada i es converteix en una bona via per catxarrejar a gust.Tant sols resta com a tram obligat la xemeneia del final de la primera tirada(V+/6a)
i algun tram més fàcil.Si la volem escalar en lliure ja són figues d'un altre paner....Al primer llarg caldrà rwptar agonicament amb els peus que s'entosudeixen a patinar mentre que la terçera tirada ens obsequiarà amb una contundent,llarga i sostinguda fissura que resoldrem a base d'encastaments.

Accés:Aparcament del Mirador del Gresolet,a sobre de Saldes.
Aproximació: Per afegir mètres a la via nosaltres hem entrat per la Cerdà Vergés que finalitza a la gran lleixa.Arribats a la repissa seguir-la a la dreta fins al seu final(pasamà) on ja veurem la xemeneia de la primera tirada.

Orientació: Nord est,només l'hi toca el sol una estona al matí.
Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 6,repetint 2 i 3.Els Camalots del 4 en amunt només calen per assegurar/trampejar el primer llarg,al tram xungo hi entren el 5 i el 6 una mica precaris.Sembla que gratant per dins la xemeneia podem entaforar en un bloc alguna peça més petita. A les topos recomanen portar repetit l'1 però nosaltres no l'hem possat,si s'escala amb artificial la terçera tirada pot ser útil portar dos pedals i repetir també els Camalots 0.5 i 0.75.


Grau obligat: Amb el material que duiem nosaltres V+/6a i A1+.Al primer llarg el tram més difícil es pot solventat amb els Camalots del 5/6 una mica així així,després dels dos burins el tema és una mica més obligat en V+/6a ( entra el 4). En canvi el terçer llarg si el fem amb artifo només es feina però hi ha fissura tota l'estona.
Horari: 3 hores.
Descens:  A diferència d'altres clàssiques de la paret aquesta no te les roles amb parabolt i anella sinó amb pitons aparentment en bon estat.Acabada la via cal escalar uns dos/tres llargs per terreny de II/III fins a sortir a la Pany a l'alçada del Collet de la Cova.Cal anar amb tendència a l'esquerra tot creuant dues grans canals,per travessar la segona potser cal baixar una mica.Sabrem que hem arribat al Collet de la Cova perque una gran pintada així ens ho indica.Un cop a la Pany tenim dues opcions.La primera és seguir la via de pujada a la dreta fins al cim del Calderer i l'altre és seguir la via a l'esquerra de baixada passant per sota del Gat. En tots dos casos trobem punts vermells que indiquen el camí. La baixada cap a l'esquerra que és el que hem fet nosaltres conté algunes desgrimpades de II/III on pot ser útil encordar-se.
Ressenyes: D'en Kimgil i de Jugandoenlamontaña.Gràcies!. El pitó de R2 que marca trencat no ho està però resta tapat per una mata.

divendres, 11 d’agost de 2017

Placche di Payer


Sector d'interès local degut a la poca longitud de les seves vies,bé si us agraden els totxos de vuit metres potser us compemsi el viatge. L'estil de l'escalada ja us el podeu imaginar: mala baba desde que aixeques el cul de terra,no és que hi hagi un pas de bloc sinó un darrera l'altre.Sort que la roca és un calcari d'alló més abrassiu,,ni se us acudeixi anar-hi amb les pells tocades.L'atractiu d'aquesta escola és que és el sector més proper a la ciutat de l'Alguer,uns 30' de cotxe.A la guia hi apareixen 3 sectors propers a l'Alguer: Roccadoria Monteleone, Cappo Caccia ( Casarotto ) i Placche de Payer. L'accés el fem per la carretera que surt de l'Alguer cap a Fertilia i després al Capo Caccia. Just passat l'establiment de Palmavera hem d'agafar una pista de sorra a la dreta,hi ha un cartell però costa de veure.Sense pèrdua seguim la pista recte que es va possant dreta i la pujada final pot costar,es veu i hi ha aparcament abans.Nosaltres hem estacionat feta la pujada a ma esquerra cinquanta metres en una bona esplanada.L'aproximació una mica incómode,tot i haver trobat fites no se si l'hem fet bé perque la guia diu d'arribar al sector per dalt i nosaltres hi hem arribat per baix. Seguim la pista a l'esquerra uns 500 metres fins que veiem el sector i unes fites que ens hi dirigeixen.Pujem seguint aquestes fites pel vessant i a través d'un terreny força incómode,millor pantalons llargs.L'equipament de les vies són majoritàriament químics,moltes vies ténen la reunió al camí que hi ha sobre del sector i alhora de despenjar-se et menjes una bona aresta.A nosaltres ens ha fet por rebentar la corda i ens hem limitat a escalar les vies que tenien reunió per sota del camí.Una solució provisional seria portar cordinos de 1.5 metres aprox. i allargar la reunió del camí.Si no els volem deixar com que les vies estan força a prop podem anar-los movent i al final anar per dalt i treurels.L'orientació és Sud,amb sol a partir de les 11 aproximadament.

dimecres, 9 d’agost de 2017

Via Anaya al Pico de Aspe.




A tots dos ens va agradar molt la via.Deixant de banda l'entorn guapíssim per on es desenvolupa la via i el fet d'arribar a un cim escalant la via no te desperdici.Es tracta d'una eescalada ben variada on s'alternen diferents tipus d'escalada i també de roca,de les plaques de calcari gris compacte a les fisures perfectes de gres,de l'escalada fineta de peus a cardar bones tibades de canto gros.L'equipament de la via deixa terreny de joc a l'autoprotecció quan el terreny ho permet i recorre a les xapes només en els trams més monolítics.Només hi ha dos peatges a pagar: un primer llarg on cal ser curós amb la roca i uns feixa que cal creuar a la quarta tirada.


Accés:Cal anar al municipi d'Aisa,entre Jaca i Canfranc. Un cop a Aisa seguir una pista que va vall endins. Aparquem en una tanca que impedeix circular.

Aproximació: Al principio seguir la misma ruta normal del pico del Aspe. Pista hasta la altura del refugio de Saleras y cruzar el barranco de Igüer para remontar el lomo herboso que se dirige al embudo del Aspe. Antes de alcanzar la GR-11-1 abandonamos el lomo por una marcada horizontal a derecha que pasa por la fuente de Rigüelo que nos deja en una zona de grandes prados, el cubilar de Rigüelo. En este lugar conectamos con la marca del GR, que abandonamos para remontar el valle principal y orientarnos hacia la Garganta de Aisa. Misma aproximación que para la Cresta de los Murciélagos, pero que abandonaremos en la última pala para coger la gran pedrera de la izquierda que viene del contrafuerte y que permite ver la gran cueva donde comienza la vecina Via Subterranea.La pedrera la salvaremos por la derecha, buscando los grandes bloques.




Orientació: Sud est,sol fins les cinc.
Horari: 2/2.5 hores d'aprox (1.000 metres de desnivell),4 per la via i 2 per la baixada.

Material: Nosaltres hem fet servir un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint 0.5,0.75 i 1.
Descens:  llegar hasta el pico y bajar por la vía normal, o seguir los mojones que por las fajas nos encaminan a la canal sur del Aspe (destrepes expuestos).





dilluns, 7 d’agost de 2017

Noves vies a la Paret de la Cascada.Sot del Bac.


Noves vies en aquesta espectacular paret del Sot del Bac, un cop més a càrreg d'en Joan Boter. Moltíssimes gràcies!!!!. L'orientació segons en Joan és Nord Oest, l'hi entra el sol només una estona a la tarda. Podem completar la visita a les parets amb les vies de l`Agulla de la Papallona i les noves vies que en Joan ha obert a La Bauma L'accés el farem des del poble del Figaró segons el corquis que penjo aquí sota.