dimecres, 25 d’abril de 2018

Ana Marisa Correira al Gorro Frigi.


Aquesta via ens ha sorprès gratament. Hi hem anat sense tenir massa referències ni buscar informació per la xarxa. Buscàvem una via per Gorros on toqués el sol a la tarda. Tot i que els tres primers llargs són força tombats, són prou xulos. Però el llarg més guapo és el quart, continu i d’anar fent. Potser l’últim és el menys aconseguit, sobretot perquè passa per un tram amb mala roca (està equipat per passar sense problemes). En quan a l'equipament... Tria la teva aventura! Si creus que aquesta via té massa xapes ves a la Mompart, i si creus que en té massa poques ves a la Òpera prima


Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. Rodegem el Gorro Frigi, i agafem un corriol que puja al peu de la seva cara nord. Aquest corriol ens permet accedir a la cara oest del Gorro. La via es localitza per la xapes verdes a l'extrem esquerra de la paret. 


Equipament: Equipada amb parabolts de color verd als tres primers llargs i de color lila a la resta. Per sort la pintura comença a desaparèixer. 

Creieu que és un bon lloc on posar un parabolt???
Orientació: Nord-oest. 
Grau obligat: V+. 
Material: Només calen cintes exprés (unes 15). 


Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa,pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal..
Ressenya: Nosaltres hem anat molt bé amb la ressenya de la guia d’en Luichy. Al blog d'en Joan Asín també en podem trobar una:


dilluns, 23 d’abril de 2018

Paso Dyatlov.


Com a la resta de vies d'aquest sector de la paret, al Paso Dyatlov trobarem dues parts bastant diferents. La primera meitat de la via és contínua, vertical i amb ambient. En canvi, a partir de la feixa la via perd qualitat, anirem trobant petites feixes que li van tallant la continuïtat. Sembla ser que el pas més característic de la via és la superació de la savina al segon llarg. A nosaltres no ens ha semblat que la savina estigui a punt de petar, ni que sigui necessària per fer el pas. De fet, el pas que ens ha semblat més obligat l'hem trobat a la meitat del tercer llarg Una secció de placa sense assegurarances ni possibilitat d'afegir res més fins que no l'has superat. Potser és que feia fred i teníem els dits insensibles, però l'hem trobat bastant fi. I de fred sí que en feia, al cim mentre plegàvem les cordes s'ha posat a nevar... Quin hivern!!!


Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via via (queda a l’esquerra de la Redrum).



Aproximació: Pugem pel bosc seguint rastres de pas fins a la base de la paret. La via comença al costat de dues petites alzines. Hi ha una fletxa gravada a la roca. Coincideix amb l’inici de la Diagonal del Trip.



1a ascensió: Luichy i R. Brescó, 2015. 
Equipament: Semiequipada amb parabolts i algun pitó. 




Orientació: Sud. 
Grau obligat: 6a. 
Material: Cintes exprés i joc de friends (semàfor d’Aliens i Camalot fins el 3). 




Descens: Des de la darrera reunió pugem caminant fins al cim. Un cop a la carena seguim cap a la dreta (est) fins que unes fites ens marquen la feixa a través de la qual s'accedeix a la canal de baixada que sense pèrdua ens retorna a la pista.. 
Ressenya: Us deixem dues ressenyes, una del Luichy i l’altre del Romàntic guerrer. Ja veureu que hi ha vall de graus. Quedeu-vos amb la que us faci més gràcia o la que us pugi més la moral.


 

dissabte, 21 d’abril de 2018

Estat de la pista de Rúbies.


Avui hem anat a escalar a Rúbies i hem accedit per la pista de la cara Sud i cap problema.Hi havia una altre cordada que havia intentat venir per la pista de dalt i han hagut de caminar 45' per que hi havien abres entreveassats.

divendres, 20 d’abril de 2018

Premeditación, alevosía y nocturnidad al Cap del Guerrer


Aquesta via busca el camí més assequible per la cara est del Cap del Guerrer que està farcida de balmes. Haurem d'anar en compte amb el fregament perquè la via és força sinuosa, sobretot al primer llarg. A la guia d'Agulles diu que està reequipada amb parabolts, però trobarem de tot: burils (algun sense xapa), espits i parabolts (pocs). 


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal de l'Ou. Remuntem per la canal fins a localitzar la cara est del Cap del Guerrer. La via comença a l'extrem dret de la paret, es veu un parabolt sobre una bauma i hi ha un buril a peu de via.


-Orientació: Est.
-Material: Cintes exprés, 1 xapa recuperable, friends petits (Alien vermell i Camalot #0.75) i estreps.
-Grau Obligat: V+.



-Descens: Ràpel volat d'uns 30 metres per la cara nord. Després baixem cap a la Canal de les Bessones.
-Ressenya: Al blog d'en Luichy hi ha la ressenya original amb les assegurances marcades (només al primer llarg). Millor no fer massa cas dels graus.



dimecres, 18 d’abril de 2018

Pat Gàrret al Dispensari.



L'hem trobat força ben parida encara que amb una mica d'herba,si es fes més això milloraria.La reunió del cim queda força a la dreta.
 -Accés: Carretera C-13 entre Balaguer i Tremp, cal anar al municipi de Camarasa. Si venim des de Balaguer hem de creuar el poble ( font al costat de la carretera ) i abans de pasar un pont girar a la dreta en driecció a l'embassament de Camarasa, deixant la C-13. Ara seguim una carretera més petita i que mor a l'embassament. Podem estacionar a l'embassament o una miqueta abans, a l'alçada del corriol que puja al Puro. No tapeu l'entrada del camí!.
 -Aproximació: Des de la carretera hi ha un corriol que puja directe a la base del puro en un parell de minuts.Situats en aquest punt flanquejem cap a l'esquerra per terreny prou estassat fins que localitzem el peu de via: PG picat i bolts visibles.

-Material:Nosaltres només hem fet servir cintes exprés.
-Orientació: Oest,ombra fins les 4 aproximadament.
-Grau obligat: Teóricament V+ però al segón llarg m'ha semblat que era 6a,anava de segón.
-Descens: Nosaltres hem baixat amb 2 ràpels:R3-R1 (55) i R1+terra (20).Roles anelles podem deixar cordino cim per no risar la corda.Millor parar a R2 per evitar enganxades.

dilluns, 16 d’abril de 2018

Ressenyes de la Bimba.


No havia fet mai esportiva a Sant Benet i per tant no puc comparar massa amb altres sectors.Les vies m'han semblat complertes en el sentit que són de bloc i alhora de continuïtat,la roca no està gens pul.lida i fan una vintena de mètres.Es troben reequipades amb parabolts encara que a la penúltima via hi queden espits i burins,tot i que aquests darrers no cal xapar-los.Les assegurançes no estan a prop però suposo que no deu ser res dramàtic,les vies de la part central tenen un escaló a sota amb mala caiguda.Mola casc per les cabres que passen per sobre del sector.

 1 Monjes Cosacos                                             
 2 El kanto d'un duro
 3 De verde o de marrón un cabrón
   es un cabrón
4 Baix creix
5 Ojalá te caigas del mundo
6 Eskulpida
7 Quercus
8 Tarkus
9 Mata a tu padre i viola a tu madre

10 Gallo vallecano
11 Matarratos 
12 Nansa d'Arkansas                                             
13 Elestrococos
14 Blues Brothers
15 The Jackson's five
16 Tropotrónika
17 Carracañaca
18 En vegeta
19 Songdhan
20 Paseo y tal...
21 Zeta



-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Un cop aquí prenem el trencall a ma dreta en direcció al Refugi de Sant Benet.Just passat un mirador convé deixar el camí que puja a Sant Benet i agafar un corriol a la dreta.Passarem el Totxo Macana i de seguida veurem la inconfusible Bimba.El camí es bifurca i seguim el camí de la dreta.Creuem un torrent i de seguida baixem (dreta) a buscar la part baixa d'aquest torrent.Baixem un tros pel mateix torrent i de seguida grimpem unes plaques a la nostre esquerra que ens permeten arribar al peu del sector.
Aquesta desgrimpada (II/III) jo no la faria ni amb mainada,ni amb gossos,ni amb mullat ni de nits.
-Orientació: Hi vàrem ser un dia de núbol i no la se.

divendres, 13 d’abril de 2018

Ful de sac al Setrill


Segurament la cara sud del Setrill és de les parets més llargues d'Agulles (descomptant la cara nord). I la Ful de sac és la via més assequible per gaudir de la seva fabulosa roca. El primer llarg és el més exigent, vertical i prou mantingut, a la meitat hi trobarem el pas més fi. Els altres dos llargs són més tombats, cadascun amb un petit mur vertical. Sovint la roca dels primers metres de la via està recoberta de verdet que t'obliga a estar bastant atent als peus...

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal de l'Ou. Remuntem per la canal fins al Setrill. La Ful de Sac comença al costat d'una alzina (xapes visibles). Atenció a no confondre's amb la Salvador-Àlava que comença més a la dreta.



-Orientació: Sud.
-Material: Només calen cintes exprés.
-Grau Obligat: V+.



-Descens: Desgrimpem uns metres per la cara nord fins a una alzina. D'aquí muntem un ràpel de 35-40 metres fins al terra. També es pot baixar amb un ràpel d'uns 50 metres pel via Bon Voyage cara est) equipada amb parabolts i argolles.
-Ressenya: Nosaltres hem fet servir la topo que surt a la guia d'Agulles. La del Col·leccionista de vies està prou bé. Diuen que l'A0 del primer llarg és 6a.