dimecres, 21 de febrer de 2018

Via della Diffesa al Pilastro Marragone.




Segurament a la illa hi deuen haver millors escalades granítiques.L'entorn és solitari i tranquil,no hi ha aproximació i la via està desequipada malgrat un pitó i un parell de cordinos.Dit aixó,penseu que la via és curta,te una feixa,una mica de verd i la baixada és força incómode.A veure si algún entes en l'escalada sarda ens recomana alguna bona via granítica!.

Accés: Cal anar fins al municipi de Padru. Entrant/sortint del poble agafarem una carretera més petita a la dreta/esquerra amb un cartell que diu "Monte Niedu". Al cap d'uns 6 quilómetres la carretera passa per peu de via. Trobarem un aparcament uns cent metres abans del peu de via a ma dreta.Si seguim carretera amunt trobarem un aparcament més ampli amb una font,bon lloc per vivaquejar.El dia que hi vàrem ser nosaltres no rajava,millor agafar-la abaix a Padru on també hi ha supers i benzinera.


Aproximació: la via comença a pocs metres de la carretera
Grimpem el marge,trobem l'evident díedre amb una sageta de la ??? i flanquejant deu metres a la dreta arribem al peu de via.Placa amb una tímida fissura i una petita fletxa vermella.
Orientació: sud.El sol hi entra sobre les deu i segurament resti asoleiada fins la posta.
Material: algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,força vagues per merlets i ponts de roca. Mola portar recanvis pel ràpel de cim ( merlet,vaga de 60 ok ).
Horari: 2 hores i mitja per la via i una per la baixada.Si es troba ràpid la baixada es deu fer en mitja hora.
Dificultat obligada: V/A1.
Descens: Baixarem pel vessant que escalant la via ens quedava tota l'estona a la dreta.Desde el cim fem un ràpel d'uns deu metres fins a un collet.Crestejem uns vint metres més i amb un pas de desgrimpada de III assolim un coll més marcat.Aquí haurem de baixar al vessant de la dreta,d'esquenes al cim.Podem fer-ho de dues maneres diferents: Rapel curt no equipat des d'una alzina o baixar a la canal de l'altre costat,vorejar una agulla i per un altre coll entrar a la canal/vessant per la que baixarem.Nosaltres hem fet aixó i està força brut però es passa.Un cop a la canal/vessant la baixada és bastant incómode i embardissada.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Papa Krestas al Serrat d'en Muntaner.


Típica via per acabar de fer mètres. El primer llarg te algún tram brut que suposo que a base de repeticions milloraria mentre que la segona tirada escala un mur ben dret i de roca impecable. M'ha semblat que hi ha alguns trams de III/IV una mica expossats. A la primera tirada sembla que hi ha la posssibilitat d'afegir peçes.El tram de 6b està ben assegurat amb parabolts, a la sortida de R1 hi ha un tram llarg de IV sense assegurar i sembla difícil d'afegir-hi quelcom.
- Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
- Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de baix,el rodejem i arribem a la base de la cara Oest. La via comença al final de la cara Oest,a uns 50 metres del peu de via de la Abierto hasta el atardecer i a vint metres de la caracterísitca Agulla dels Jubilats.El peu de via està una mica estassat i es veu el primer bolt a uns deu metres del terra i darrera d'una sabina.
-Orientació: Oest,sol fins a la posta.
-Material: nosaltres només hem fet servir cintes exprés. Al primer llarg hi ha forats i fissuretes que semblen netejats per autoassegurar-se. Pot anar bé portar algunes peçes ja que les assegurançes allunyen una mica. Si es va just de grau pot anar el pedal al 6b de la segona tirada.
-Grau obligat: En algún lloc em sóna haver sentit que el 6b era obligat. A mi m'ha semblat que es passa amb 6a.
-Descens: Nosaltres no hem acabat la via perquè s'ens ha fet fosc. A la segona tirada quan hem vist que el tema arrampava hem deixat un mosquetó i hem baixat el primer a la R1. D'aquí un ràpel ( recanvis de cordinos ) de 30 mètres justos al terra,compte que al ràpel hi ha algún bloc.
 

divendres, 16 de febrer de 2018

Mil.lenium al Serrat dels Monjos.


Segons els entesos és de les vies més rodones dels Monjos.La veritat és que en general ens ha agradat força amb un penúltim llarg boníssim.L'escalada és sostinguda malgrat algún tram més fàcil però sense arribar mai al punt d'haver de caminar.La roca bona i a trams concrets sanejada.


-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via està al començament de la paret,a uns cent metres del torrent que separa les Garrigoses dels Monjos. Amb la fotografia del croquis es distingeix la via des del camí.


-Orientació: Sud.
-Grau obligat: 6a.
-Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

-Descens: Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol més definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
-Restriccions: Escalada prohibida entre l'1 de Març i l'1 de Juliol.

dimecres, 14 de febrer de 2018

Prohibició d'escalada al Pas de la Mala Dona ( Garraf ).



Al Facebook he vist aquesta informació. No n'estic segur però diria que estan fent obres a la teulada del túnel,al que seria la base de la via.
No se si durant el cap de setmana hi ha gent treballant i/o es permet l'accés per fer-hi escalada.
Tampoc se fins quan duren les obres.
Estaria bé si algú te més informació que ho fes saber.

dilluns, 12 de febrer de 2018

Díedre Raspinell.



A nosaltres no ens ha acabat de fer el pes,sobretot perquè la roca no acaba de desempallegar-se del tot d'una capa de sorreta que et fan estar alerta a no patinar durant tota la via. Els llargs més rostolls són els dos primers,especialment el segón. El que si que te la via és bon ambient i encara que no alliberem els llargs tota l'estona anem trobant sortides en lliure que fan que no ens aborrim. Suposo que no som gaire lócals i per aixó hem anat trencant códols i en tensió per la roca tota la via. M'imagino que cal estar avessat a Canalda i a la seva peculiar escalada per gaudir-la ja que tant als blogs de la gent de la contrada com a la guia del Solsonès la marquen com a recomanable.
Com a vies assequibles de la paret he trobat més boniques: Dinastia,Amanita, Víctimes del 92 i Fills del Vent.


 Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils. Seguim la carretera fins a la part final de la paret, on hi ha un aparcament força ampli a ma esquerra ( 4/5 cotxes ).
Aproximació: La via es veu perfectament des de la carretera que no des de l'aparcament,cal anar una mica més endavant per la carretera i la veurem perfectament. Avançant per la carretera uns 300 metres trobem una pista amb una cadena a l'entrada, pujem per aquesta pista fins a la base de la paret a l'alçada de Ca la Rita. Un cop aquí anem a l'esquerra fins a localitzar el peu de via,espits daurats fixe visibles en una evident díedre canal. Crec que és la via més a l'esquerra de la paret.


Orientació: Sud. Diria que aquesta part de la paret te sol tot el dia.
Material: Nosaltres hem fet servir un parell d'estreps per persona i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. El del 3 només l'hem possat a la quarta tirada per solventar amb A1 una sortida de V+,hi quedava millor un 4.


Grau obligat: V+/6a i A1.
Horari: 5 hores.
Descens: Des del final de la via acabar de grimpar per la boixeda fins a ser a peu pla trobem una bona traça que si la seguim cap a l'esquerra ens retorna a peu de paret.
Ressenyes: Parce i Joanjover.Gràcies!.

divendres, 9 de febrer de 2018

Punta d'en Clerc a la Roca de les Onze hores.



Malgrat la fama de mala roca que te Santllors a nosaltres aquest fet no ens va fer patir gens,m'imagino que és una de les vies clàssiques del lloc i que el que havia de caure ja ha caigut. Anàvem una mica acollonits amb el tema de la roca i sobretot hem mirat de no sortir-nos massa de la linea. Al final ens ha semblat una bona via per sostinguda i homogènia amb cap tram de transició que han fet que tot i tenir només 70 metres ens haguem quedat amb sensació d'haver escalat.
Accés/Aproximació:  Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i hi aparquem al final, a les envistes de la paret. Des del vehicle l’aproximació és evident (5 minuts).Un cop a peu de via es veuen els parabolts.


Orientació: Sud.
Material: 12 cintes exprés.
Grau obligat: V+
Ressenyes: Escalatroncs,Funkclimb i Santllors. Moltes gràcies!.
Descens:  Anem a buscar un corriol cap a l’oest ( dreta ) que en uns 30 minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.




dimecres, 7 de febrer de 2018

Akupuntura sortint per la Erizon wall al Turbón




Llarga escalada-alpinada. És una paret semblant a la cara sud de Narieda, tombada, amb vegetació i algunes repises. La diferència és que part d'aquesta vegetació punxa i molt!! La via va a buscar un marcat díedre, tot i que casi sempre escalarem per la placa de l'esquerra del díedre. Hi ha llargs bons (sobretot al tram de díedre) i altres més cutres, fins i tot en algun llarg haurem de caminar. I a la part de dalt ens hem desencordat fins arribar a l'últim llarg de l'Erizon wall.

Des del final de la via Akupuntura es podria rapelar però nosaltres hem continuat per l'Erizon wall fins al cim. Sembla molt millor opció que rapelar una paret poc vertical i amb vegetació. Emoció assegurada...



-Accés: Des de Campo (accessible per la N-260) hem d'agafar la carretera que porta cap a las Villas del Turbón (HU-V-9601). Agafem el trencant cap a Egea, creuem aquest poble, i aproximadament 1 km després de sortir d'Egea trobem un trencant a mà esquerra direcció Serrate. Prenem aquesta carretera i abans d'arribar a Serrate tornem a agafar un trencant a mà esquerra (direcció Pueyo). Aproximadament 500 metres més endavant trobem una pista de terra que surt a la nostra esquerra. La seguim fins a un dipòsit d'aigua. Si no anem en 4x4 millor que deixem el cotxe aquí. Si anem en tot terreny podem continuar una estona més, passades 5 paelles trobarem una petita esplanada on deixar el cotxe. Al blog d'en Luichy hi ha un bon mapa que serà útil per seguir l'aproximació i el descens.
-Aproximació: Des dels dipòsits d'aigua seguim la pista a peu uns 20 minuts fins arribar a una petita esplanada. Aquí surt un corriol a mà dreta (fites). L'anem seguint, pujant primer entre la vegetació i després per una tartera. A la part de dalt el camí té una clara tendència a la dreta, anant a buscar el peu de paret. El gran díedre per on va la via pot servir de referència, la via comença aproximadament a la seva vertical. Primer trobarem el peu de via de la via Erizon wall (fletxa + crodino). L'Akupuntura comença uns metres més a la dreta, al segon esperó (fletxa picada a la roca). Calcular uns 45 minuts des dels dipòsits d'aigua.


-Orientació: Sud-oest. Atenció als mesos calorosos, ens ha semblat que en aquesta paret hi pot fer molta calor...
-Material: Cintes exprés, joc de friends (del Semàfor d'Aliens al Camalot #3) i bagues per a savines.
-Grau obligat: V+.


-Descens: Del final de la via continuem pujant amb alguna petita grimpada fins a un pic secundari del Turbón (Picón de las Ocho). Baixem fins a una collada molt suau i d'aquí continuem baixant per la canal oest. A mitja baixada hem de flanquejar cap a la dreta per evitar les parets que queden sota nostra. Després continuem baixant per pendents suaus i tarteres fins a una pista forestal de terra. Aquesta és la pista que hem seguit durant l'aproximació. Anem baixant per la pista fins als dipòsits d'aigua. Compteu que des del final de la via fins al cotxe es tarden unes dues hores.
-Ressenya: Molt bona ressenya al blog d'en Luichy. Si voleu seguir fins al cim porteu també la ressenya de la part superior de la via Erizon wall: