divendres, 9 de desembre de 2016

El Voltor feroç.


La via en general ens ha agradat, una mica d'herba però pel nivell de dificultat que te la via és raonable. La roca en general bona llevat del darrer llarg i un tram puntual de la segona tirada. En ambdós casos la cosa no és gaire dramàtica ja que ens podem anar assegurant bé.


Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.
Aproximació: La via es perfectament visible des de el prat. Nosaltres hi hem anat bastant pel dret i hem anat trobant traça. Fletxa a l'iniçi i pont de roca blanc visible. El sostre de la Fliposis, que queda a la seva esquerra és una bona referència quan busquem la via des de el prat.


Orientació: Sud Oest fins les dotze tocades el primer llarg ha estat a l'ombra després ha tingut sol fins pràcticament la posta.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Hem portat pitons però no els hem vist necesaris en cap punt.
Grau obligat: V/A1.

Descens: Del final de la via grimpar una ample i curta canal amb l'ajuda d'una corda fixe. Un cop a la carena seguir a la dreta fins a un ampli coll. En aquest punt cal estar atents a girar a la dreta.
Ressenyes: La fotografia que va molt bé per ubicar la via des de el prat és d'en Joan Asín i el croquis d'en Parce. Gràcies a tots dos!!!. 

dimecres, 7 de desembre de 2016

Via Europa als Esplovins.



Boníssima via que recorre la part superior d’aquesta gran paret de l’Alt Urgell. Es tracta d’una via molt vertical on predominen les plaques amb roca excel·lent. La via està força equipada. No deixeu d’escalar-la si teniu el nivell adequat, ja que es tracta d’una via difícil. Menció especial per la quarta i la cinquena tirades, senzillament excepcionals!!!La via es divideix en 3 parts, una primera amb dos llargs durs i exigents, una segona amb 3 llargs, dos d'ells de somni, i una tercera amb dos llargs que demanen treure foc i benzina de la reserva per sortir per dalt.


El primer llarg és el més difícil de tots i és el sedàs de la via. A més a més, té una secció intermèdia en què la roca és força dolenta. Aquí, se’ns ha trencat alguna presa i pot ser que ara la via sigui més dura del que era abans. A més, poc abans d’entrar a la reunió hi ha un altre pas molt fi bastant difícil.
A partir d’aquí, la roca esdevé excel·lent, de somni; exceptuant alguna pedra solta en alguna feixa, que no suposa cap entrebanc per a la progressió.
La llunyania de les xapes, és en general, aquella distància punyetera, que no estan prou aprop per tirar a sac a discressió, però tampoc estàn sificientment lluny com per parar a posar flutans per complementar-ho.
Accés: pujant d’Oliana cap a la Seu per la C-14, abans d’entrar al tercer túnel prenem la carretera vella i aparquem al costat.

Aproximació: La via només va per la part de dalt de la paret, per tant hem de pujar fins a la feixa; podem fer-ho escalant alguna de les vies que comencen a baix (UES, per exemple) o podem enfilar-nos fins allà per les cordes fixes. Nosaltres hem optat per aquesta darrera opció i ens ha sorprès per la seva rapidesa i senzillesa.
Tanmateix, en els dos casos comencem pujant per la primera canal surt de la carretera en direcció a la paret, recte amunt. Un cop a peu de paret, la via UES comença en un esperó allà on la paret és més baixa, 1/2 hora. Si volem començar a la feixa, seguirem el peu de paret cap a l’esquerra, i ens enfilarem a una feixa on trobarem unes cordes fixes pugem i anem seguint un caminet amb cordes fixes en els punts més difícils o exposats que ens durà fins a la gran feixa on comença la via. Resseguint la paret cap a la dreta trobarem l’Europa, que comença entre la segona part de la UES i la via Anna Rubio. Inscripció i parabolts visibles, 3/4 d’hora-1 hora. Hi ha un molt bon croquis al blog d’en Pastes (http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com.es/2013/01/europa-ja-no-te-cap-secret.html).

Orientació: Sud-est
Material: 17 cintes i reunions. Si es va sobrat en la dificultat de la via, això serà suficient. La via està equipada amb aire, per tant, cal escalar entre assegurances. Si anem una mica justos de grau un joc d’aliens ens anirà molt bé i alguns tricams també. Nosaltres vam col·locar un tricam rosa al segon llarg per protegir un tram llarg entre dos bolts i un alien verd al sisè del qual vam fer A1 per arribar a la segona xapa del sostre. L’equipament són parabolts del 12. R1, la reunió «opcional» del segon llarg i la reunió d’Anna Rubio al costat d’R3 estan equipades per rapelar. 

Grau obligat: El grau obligat proposat tan per els coneguts com per la piada del Pastes és de 6c, ho trobem molt encertat. En general la via es sostinguda en el sisè grau, tal com diu la guia de l’Alt Urgell.
Per altra banda, els graus en lliure que proposa el Pastes pel primer i el sisè llarg ens han semblat una mica suaus. Com que no els hem encadenat no podem proposar res, però ens han semblat més de 7 a i 6c+, respectivament.
Descens:Un cop arribats a dalt caminem cap a l’esquerra per un corriol tot seguint marques blaves, que ens portaran al camí de descens de la via ferrada. Un cop arribats a la carretera, haurem de seguir-la cap a l’esquerra (direcció la Seu d’Urgell).

dilluns, 5 de desembre de 2016

Intent a la Don Cipote de la Mancha.


Una tarda de finals de setembre ens vam posar en aquesta via, però vam quedar encallats a l'últim llarg. L'inici d'aquest és fàcil, però a la segona meitat hi ha un tram difícil amb les assegurances prou allunyades. No vam trobar la manera de passar. És una pena, perquè la resta de la via ens va agradar bastant. Aquest últim llarg desentona una mica (en quan a dificultat) amb la resta de la via, s'ha d'estar bastant fort per fer-lo. Una bona combinació és escaquejar aquest últim llarg per la via de l'Aranya (es comparteix la reunió). Així arribes a la feixa i encara pots decidir si continuar per una altra via fins al cim.
Tots els llargs són guapus, potser el tercer és el més ben parit de tots. I atenció amb el primer llarg, amb un desplom amb passos d'artificial bastant llargs i després una sortida d'estreps fina fina.



-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
-Aproximació: Des de l'aparcament de la Salut seguim la carretera que porta a les Coves del Salnitre fins al primer revolt. Aquí comença un corriol que va resseguint la base de la paret. No està molt fresat, però es segueix bé. Després d'uns 10 minuts arribarem a la base del desplom per on comença la via. És bastant evident, es veuen les expansions al sostre.


-Material: Cintes exprés, dos estreps per persona, un Alien blau i el Camalot 0.75.
-Grau obligat: 6c (si no fem l'últim llarg és 6a).
-Orientació: Sud.


-Descens: En principi aquesta via acaba a la feixa. Des de la feixa es baixa a peu (cap a l'esquerra mirant la paret) fins a les Coves del Salnitre, primer per grades i després per una canal rocosa que caldrà deixar a la part final (cap a la dreta, trobarem una corda fixa).
-Ressenya: La del Romanticguerrer està molt bé. També ens ha anat bé la del llibre de la cara sud d'en Luichy.


divendres, 2 de desembre de 2016

Saas de Stria/Hexenstein.



Sector súper freqüentat,m'imagino que degut a la seva curta aproximació i a l'abundància de vies fàcils.Hi ha una trentena de vies,d'aquestes són totes 4/5 menys quatre 6a's i un 7b molt anecdótic.

L'orientació del sector és Est però està força alt i el fet d'estar a prop del coll fa que sigui un indret força ventat.L'accés el fem des del Passo Falzarego,aquí prenem   la carretera del Passo Valparola i aparquem una mica abans del Museu de la Guerra.Les vies són perfectament visibles des de la carretera i en cinc o deu minuts hi arribem. Equipament a base de químics i algun bolt.

dimecres, 30 de novembre de 2016

Valle de Can Franc al Tobazo.




Si no us fa res atravessar un parell de feixes aquesta via us permetrà fer 500 metres de bon  calcari quasi sempre per sota del V,amb un parell de trams un xic més complicats.Seguint la tónica de les vies de la colla Sendero Límite la via està generosament equipada amb parabolts del 8,bona opció per als porugs i/o negats amb el tema de l'aderència. Aquest és l'estil majoritari de la via,malgrat algún tram més dret i algún diedre.


Accés: Cal estaçionar a l'"Apartadero de Rioseta"(cord. 42.772941-0.518849). Hi arribem desde Canfranc per la N-330a en direcció a França, sense acabar d'entrar al túnel. L'aparcament està situat al costat d'una base militat abandonada i hi ha lloc per 5/6 cotxes.
Aproximació: A la dreta de la base hi surt un corriol,primer en planer i despres en piujada pel que debia ser una pista d'esquí i per sota d'una linea elèctrica. Les torres de la linea elèctrica estan numerades,sota la torre ? surt una traça una mica tènue i amb alguna fita que ens porta a peu de via. Des de les torres veiem el disc vermell de peu de via. Uns 30' des de el cotxe,si es vol deixar la motxilla de baixada es torna a passar per sota de la linea elèctrica.


Orientació: No ho recordo,podria ser Sud.
Material: cintes exprés.
Grau obligat: V/A0.


Horari: 4 hores.
Descens: Del final de la via anar cap a l'esquerra en direcció a unes visibles instal.lacions de la pista d'esquí.Just passat aqueztes instal.lacions agafem.un camí a l'esquerra,crec que era un GR.Aquest camí ens retorna a les torres elèctriques on hem començat l'aproximació.

dilluns, 28 de novembre de 2016

Desideratum a l'Agulla dels Espeleolegs.

Via relativament recent situada just al punt on la paret d'Agulles canvia d'orientació, de nord a oest. Per la seva situació segurament és una molt bona opció per un matí d'estiu. Nosaltres però, hi hem anat una tarda de setembre i hem estat perfectament. 
Cercant informació per la web havíem llegit que al primer llarg hi havia un tram vertical equipat amb parabolts i una corda fixa que ens permetia superar els primers metres de la via. Buscant pel peu de paret no hem trobat cap corda ni cap línia de parabolts. Creiem que això formava part de la Canal del Ninet, que s'ha desequipat fa poc. Ara queda una arrancada prou dura i una mica exposada. En general, cal anar amb compte amb la roca, és força discreta en varis trams. Clar que estem a la cara nord d'Agulles... of course!


-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a l'esquerra. La via comença en un mur equipat amb un burí situat poc abans que la paret canvi d'orientació.
-Orientació: Nord-oest



-Material: En principi es pot fer només amb cintes exprés però nosaltres hem posat l'Alien vermell a la tercera tirada. També va bé l'estrep si no fem l'últim llarg en lliure (que deu ser bastant difícil).
-Grau obligat: 6a

-Descens: Des del cim de l'Agulla dels Espeleòlegs muntem un ràpel d'uns 25 metres per la cara nord-est (la que mira a la Saca Gran). Baixem a peu per la canal que separa l'Agulla dels Espeleòlegs i la Saca Gran fins a trobar el camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles).
-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs:


divendres, 25 de novembre de 2016

L'era dels pardals a la Pala dels Pelats.




Malgrat que curta la via ens ha agradat molt, te tres tirades boníssimes i els trams rostollaires estan ben salvats. A més la via és variada, te placa i fissura a parts iguals. Hem enllaçat les dues primeres tirades i anant amb corda doble i cintes llargues no hem tingut cap problema.
Cordada: Canito i Busquets.
Orientació: Sud,sol tot el dia.
Accés:Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.


Aproximació: El més net és agafar la traça que baixa de la canal,corda fixe per pujar-hi desde la pista.Seguim aquesta traça de pujada i quan estem a l'alçada de la base de la paret deixem la traça ( mica embardissat ) i continuem per una repissa cap a la dreta. A l'iniçi de la via veiem dos ponts de roca abans d'un parabolt en un petit desplom.
Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. Si sou de cossir les fissures potser carregueu alguna peça petita o mitjana repetida.Per anar del darrer parabolt a la reunió hi ha un pas de 6a que per trampejar-lo va bé un tascó petit ( n.4 BD )


Grau obligat: V+/A1.
Descens: Sense baixar a agafr el camí que porta a l'ermita,anem a direcció a l'ermita arran de cingle fins al primer coll on s'inicia la Canal Segarra que ens retorna a la pista.