dimecres, 26 d’abril de 2017

Combinació via dels Rodríguez a la Peluda i el Retorn dels Sioux a l'Agulla del Capdamunt



La via dels Rodríguez està bastant equipada amb parabolts, cosa que ens permetrà apurar en lliure al gust i sobretot al grau del consumidor. Segurament la fissura-llastra del primer llarg és el tram més guapo de la via. El segon llarg és bastant monòton, es fa pràcticament tot en artificial, només té un petita sortida en lliure al final. El tercer llarg té un inici finet i després continua per un díedre tombat fins que el superem en un pas poc evident però no obligat. L'últim llarg gairebé coincideix amb l'Aresta Brucs de la Peluda. Aquests dos llargs es poden empalmar sense massa problemes. I quan acabem la via i fem el ràpel de la Peluda ens quedem gairebé al peu de via del Retorn del Sioux a l'Agulla del Capdamunt, sembla la continuació natural de la via dels Rodríguez. Així allarguem uns metres més l'escalada i ens apuntem una altra agulla.



-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a la dreta. La via comença en un díedre-canal entre la Peluda i l'Agulla del Sol Ponent, just passat el Sabre.
-Orientació: Oest



-Material: Moltes cintes exprés i estreps. 

-Grau obligat: V+

s

-Descens: Des del cim de la Peluda fem un ràpel d'uns 20 metres per la cara est. De l'Agulla del Capdamunt podem baixar amb un ràpel de 30 metres per la mateixa via (cara oest). Després baixem per la canal que separa l'Agulla del Capdamunt i la Peluda fins a trobar el camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles).
-Ressenya: Per la via dels Rodríguez nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs i pel Retorn del Sioux hem utilitzat la ressenya de l'aperturista que surt a Lanochedelloro:


dilluns, 24 d’abril de 2017

Gran diedre Jaune i Merchant de Sable.




Dues propostes ben interessants per conèixer aquesta paret, crec que força concorreguda per ser de les més properes a les facultats. A jutjar per la pul.limenta el Gran Diedre es deu haver fet moltíssim mentre que la Merchant de Sable només te sobada la primera tirada. Tot i aixó el dia que hi vàrem anar la gent estava en altres vies.
El Gran Diedre és la típica classica que segueix una linea ben fissurada de dalt a baix,molt guapa i atlètica,llàstima de lo pulit de la roca en algún tram.La Merchant de Sable te una primera placa fina que és la clau de l'ascensió,
a mi aquestes finures s'em donen fatal i vaig suar la tirada.En canvi el darrer llarg és una placa atlètica,mig fissurada i molt sostinguda on he gaudit de valent!.La part intermitja no la recordo massa...

divendres, 21 d’abril de 2017

Directa Americana al Dru.



Guapa via esportiva ideal pels amants de la placa monserratina,doncs aquest és l'estil de tota l'escalada. Pel mig ens trobarem amb el desplom de presses de rocódrom per donar varietat a l'activitat. Homogènia,sostinguda i amb una roca de pel.licula...vaja que no us la podeu perdre!. Ideal per dies de mal temps perquè la via és rapelable. De fet la jugada bona,si es va bé de temps i de forçes, és rapelar i fer la veïna Gastón va bufat. Els bolts començen a estar rovellats però suposo que aguanten.
Accés:  Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Des de el Monestir i segons la prespectiva de la foto que portem la via es veu perfectament.Hem d'agafar el camí que hi ha sobre de l'estació del cremallera a l'esquerra,passem de llarg el càmping i arribem a una porta. La creuem i al cap d'uns mètres trobem un corriol que puja a la dreta cap a peu de via. Hi ha un ressalt que sembla que s'ha de poder grimpar,per l'esquerra hi ha camí. Ens ha semblat que la via no en te cap d'equipada a prop,la primera assegurança és un bolt rovellat i la segona una escàrpia.


Orientació: Est, nosaltres hi hem anat a les quatre,quarts de cinc i la via estava totalment a l'ombra.
Material: Cintes exprés i un estrep si anem justos de grau ens serà d'ajuda. A l'escàrpia del primer llarg molaria deixar-hi un cordino perquè el forat per mosquetonejar és molt petit. Recanvis pels ràpels.
Dificultat obligada: 6a/A0, la primera tirada m'ha semblat que fa una mica de filtre.
Descens: Hem rapelat per la via fent dos ràpels de 60: R4-R2 i R2-terra. Aquest darrer ràpel potser és millor fraccionar-lo perquè baixant recte es passa per unes sabines i una zona de códols sueltos una mica perillosa.

dimecres, 19 d’abril de 2017

Xemeneia Fonda al Doll.



Escalada només apte per aquells esperits enamorats de les escalades més austeres.Només aquests escollits podran perdonar a la via els seus pecats:guano,sorra,arbres que no deixen passar i roca delicada a trams.Compte a la sisena tirada,jo he tingut la sensació d'escalar sobre un tetris,on cal tibar amb delicadessa i fent la força justa de presses que es belluguen assegurats per ponts de roca abundants però que tampoc foten molt bona pinta. El darrer llarg ens ha semblat molt bo, per cert hem enllaçat les dues darrreres tirades (65 metres compte!) però hem tingut molt de fregament i no se si val gaire la pena. La Cova dels Maquis mola.


Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Aquesta vegada no hem passat per les Escales del Doll i el Clot del Miquí sinó que hem optat per anar per la dreta de la paret pel ràpel. Des de l'aparcament anem seguint per sota la linea elèctrica fins que arribem a un  tallat amb un circ rocós a sota. Trenquem en direcció a la paret buscant el millor pas per desgrimpar cap al torrent,alguna fita. Un cop al llit del torrent el seguim fins pràcticament el final,una mica embardissat i amb alguna marca groga. Abans de que el barranc acabi sobtadament sortim a ma dreta,en direcció a la paret per terreny poc fressat. Al cap d'uns cinquanta metres localitzem una instal.lació de ràpel en una sabina ( cordinos i cadena ). Ràpel de 25. Arribats a la base de la paret flanquejem uns cent metres fins que localitzem la via. Amb la topo d'en Parce es veu molt bé,hem deixat llaçat el segón pont de roca amb un troç de corda blau,costa de veure.Díedre xemeneia en diagonal d'esquerra a dreta evident.

Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot número 4. Aquest darrer suposo que prescindible. Mola portar cordinos per canviar ponts de roca, nosaltres n'hem deixat un al primer llarg i un altre a l'iniçi del penúltim.
Dificultat obligada: V+, sobre roca delicada i suposo que per tant expossat a la cinquena tirada.
Descens:  Hi ha una traça cap a l'esquerra fitada, nosaltres al final ens hem cansat de buscar-la i seguir-la i hem fet el senglar. Hem acabat seguint rastres de pas per l'alzinar i hem anat a espategar al costat del cotxe.


dilluns, 17 d’abril de 2017

Croquis del Barranco de Sorrueda.



Aquí hem visitat el sector La Fuente on hem anat fent les vies que recomana la guia,hem començat per sobre de la font  i hem anat seguint a la dreta. Les vies que hem escalat i que ens han semblat molt bones són: Africa ( 6a ), Topacio ( 6c+), Lajilla Town ( 6b+), Comete un plátano ( 7a ), Awen ( 6a) i Primera Base ( V ). N'hem fet més però aquestes són les que més ens han agradat, mirant de combinar estils dintre el nostre grau. Comparant amb d'altres escoles que hem visitat ens ha semblat igual de bona i pràctica per la proximitat d'itineraris,varietat de graus/estils i comoditat d'aproximació que Fataga. Molt millor que Moya o Bañaderos. Tamadaba segurament tingui un paissatge més guapo però les vies que hem fet no ens han agradat tant,a Ayaguares les vies són més espectaculars però hi ha una bona patejada i segurament les linies estiguin més disperses.
L'orientació d'aquestes vies és Est,l'equipament molt bo en general a base de bolts i químics.L'accés el fem des de el municipide Sorrueda. Aquí agafem un camí que baixa cap al barranc,trobarem un bon aparcament a uns cinc cents metres del poble,a ma dreta.Els locals apuren el cotxe fins l'entrada mateix del barranc.






SECTOR NINJA TROLL
1
Cascarilla
6b
2
Chiapas
7a
3
Ninja Troll
7b
4
Los dos techos
7a+
5
Las Wishos
6b+
6
La higuera
7b+
SECTOR TECHO
7
Daelire
7b+
8
Atravesá
7c
9
La travesía
7b
10
Curripipi Climb
6c
11
 Johny Rapelo
6c
12
Puta en un momentito
6c+/7a
13
V sicológico 
V
14
 Sangre en los dedos
7a
15
Cortita pero intensa 
6a+
SECTOR SEGUNDO ANDÉN
16
Cuatro chapas y un destino
6b
17
Alehop
7a+
18
El espolón
7a
19
Pallá arriba
6c
20
Roma Lisa
7a+

SECTOR LA FUENTE
21
La Bóveda
7a
22
 Sumake de Sito
6b
23
La ventana
7a+
24
Azarú
6c+/7a
25
Guañot
6b+
26
Agüañak
6a
27
Sao
6b
28
27 de junio
6b+
29
Enak
6b+
30
 La perreta
6b+
31
África
6a
32
Aluda
7a+/7b
33
Topacio
6c+
34
Hai tu katana
6a
35
 Puta rabanera
7b
36
Magado
7a
37
Abrácala ahí
6b+
38
Magec
6c
39
Doramas
6a+
40
¿?

SECTOR SALÓN
41
Seven Up
7a
42
Aristóteles
6c
43
Nunca digas nunca
6b
44
Bailando con romos
7b+
45
La cachonda
7a
46
Lajilla Town
6b+
47
Carne fresca peo no cruda
6c
48
Cascarilla
6c
49
El psico del Zapa
7a
50
Penezolana
7a+/7b
51
Cómete un plátano
7a
52
Frío pol culo
6c
53
Penélope
7a+
54
Las tablas de la biblia
6b
55
Ruiditos
7b
56
La placa del godo
6a



SECTOR CHARCO
57
Margaret
6b
58
Dencey
V
59
Cernícalo
6a
60
Tafiaque
6b+/6c
61
Sancho Panza
6c+
62
El charquito
7b
63
La zanahoria
6b
64
Leche y gofio
7b+
65
El muro de los lamentos
6c
66
La mitad
6a
67
Primera base  
 V

 
 

divendres, 14 d’abril de 2017

Integral Pilar Martínez al Gorro Frigi.


Via amb molt poques referències situada a la cara sud del Gorro Frigi. De fet, a la guia d'en Luichy de Gorros no hi surt el nom. Nosaltres només l'hem trobat al blog d'en Joan Asín. La via, en general, està bastant equipada amb parabolts. L'equipament disminueix al cinquè llarg, on s'ajunta amb la Pink Floyd. Aquí trobarem menys assegurances i més velles (espits?). La travessa de l'últim llarg torna a estar equipada generosament. Es pot evitar aquest tram comú amb la Pink Floyd desviant-nos cap a la dreta, a la GEDE. Així tindrem una escalada més homogènia en quant a dificultat i equipament. 



-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan - St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Hem de pujar aquesta canal fins el coll que separa el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. Baixem per l'altre costat, passant de llarg l'ermita de Sant Martí, fins a la base de la cara sud. La via comença en aquest punt (veurem xapes). Atenció a no confondre's amb la GEDE que marxa cap a la dreta.





-Orientació: Sud.
-Material: La via està equipada amb parabolts, només calen cintes exprés.
-Grau obligat: V



-Descens: Un cop al cim hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una savina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa, pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal.
-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo que surt a la guia d'en Luichy. Penjem la d'en Joan Asín que també va bé. Moltes gràcies!

dimecres, 12 d’abril de 2017

Espigolo Jori a la Punta Fiames.



Una clàssica de la zona de Cortina, la seva linea és ben suggerent. Després un cop possats a la via hi ha de tot. La part de baix és més alpina, amb algunes vires i una mica d'herba.De la feixa cap amunt hi trobarem molt bons llargs de fissura-díedre. Sembla que és una via força concorreguda,nosaltres hi hem anat un dia de meteo insegura ( no se si és una bona opció per aquests dies ) i hem estat ben tranquils. Fins a la feixa s'escala la via Dimai,arribats a la feixa flanquejem uns cent metres cap a la dreta per enganxar l'iniçi de la Jori. La Dimai ,a la feixa, va recte i és més fàcil.


Accés:Qui abbiamo trovato delle paline in legno con le indicazioni per il sentiero n. 202. Seguendo le indicazioni si perviene alla base delle pareti della catena del Pomagagnon dove un sentiero che le costeggia conduce (se seguito verso sinistra, viso a monte) alla Punta Fiame Des de Cortina seguim la carretera estatal n.51. Algunes guies recomanen aparcar a l'hostal "Codavilla/Putti". Nosaltres hem seguit uns  600/700 metres més fins que hem trobat una area de descans on hem estaçionat. 



Aproximació: Des de l'aparcament pujem a agafar un carril biçi i el seguim a l'esquerra allunyant-nos de Cortina. Hem seguit les indicacions del sender n. 202,sinó em falla la memória aquest camí et deixa a la base de les parets. Aquí cal deixar-lo i anar a l'esquerra per un corriol que ens deixa al peu d'una canal vertical sorrenca. Remontem aquest corredor terrós i seguim per una cornissa de bon fer i amb corriol peró estreta fins que arribem a la concavitat que separa la Punta della Croce de la Punta Fiames. Arribats a aquest punt cal remontar la concavitat uns 30 metres i deixar-la per una cornissa estreta ( fita ) que ens deixarà a la base d'una xemeneia rocosa ja a la cara sud de la Punta Fiammes. Nosaltres aquí ens hem encordat, la canal te algún pas de III+/IV,a 50 metres del terra diria que hi ha un químic per fer reunió,hem preferit acabar d'apurar la corda i sortir a peu pla per assegurar en un pi. Després hem seguit un con rocós en tendència a l'esquerra. La via comença bastant més enllà d'una placa conmemorativa, a la vertical d'una xemeneia i d'una fissura ample. Material visible.Fites,600 metres de desnivell i unes 2 hores.




Orientació: Sud.La via es troba a baixa cota i pot ser una bona opció per dies freds,si fa calor crec que és un forn. 
Grau obligat: V+/A0.
Material: Joc de tascons i un de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.Els més grans(4 i 5) entren a la tirada de fissura ample,nosaltres els duiem i no els hem possat perque hi havia força pitons.


Descens: Dura unes dues hores i no recordo que fos complicat de trobar però hi havia un tram de grava al corredor que potser millor no fer de nit o plovent.Desde la cumbre, bajar por el sendero vertiente N hasta la brecha de la Punta della Croce, atravesar la vertiente N de esta punta por un sendero bueno para llegar a la Forcella del Pomagagnon. bajar al S, el monstruoso (!) corredor de piedras ; en la salida de las paredes, seguir por una o otra orilla para llegar al camino de subida luego Fiames .