dimecres, 26 de juliol de 2017

Quinta Chimenea al Mallo Frechín.




Diuen que havia set la xemenèia més difícil de Riglos.Ara ha passat com amb la Ursi al Circo de verano que l'han netejat i cossit a xapes de manera que escaladors més limitats com nosaltres la podem repetir. Segurament no es pugui recomanar com a via d'iniciació perquè en algún punt cal ser curós amb la roca,sobretot a la que surts una mica de la linea. Suposo que la via s'anirà fent i sinó l'hi treuen les xapes quedarà una via d'iniciació molt més asegurada que la Pany al Pisón.A mi m'ha agradat,no és agónica en cap punt i te trams amb canto i ben assegurats que t'obliguen a sortir cap al buit i que són ben espectaculars.De moment no és gaire bona idea fer-la amb una cordada desconeguda al davant,però tranquils que si no sortim de la linea la roca m'ha semblat força sanejada. Un cop a R6 s'ha obert una continuació de la via, no en tinc dades i s'agraeix informació. Quan hi hem escalat nosaltres estava a ple sol i hem sudat.
Accés: Municipi de Riglos.
Aproximació: La via és perfectament visible des de l'aparcament: és la xemeneia que hi ha just a l'esquerra de la Visera. Es tracta de pujar pels carrers del poble fins a l'església i agafar les traçes que pujen cap a la paret.


Orientació: Només te sol entre la una i les dues.
Material: 15 cintes exprés, millor portar-ne de llargues i doble corda ja que en algún llarg les xapes estan posades a diferents cantons de la xemeneia i podem tenir molt de fregament.
Horari: Dues hores.
Descens: La via està equipada per rapelar amb dues anelles per reunió. Nosaltres hem vist la roca un xic tendre i hem preferit baixar caminant. Del final de la via surten unes cordes fixes que ens deixen a la carena. Seguir una bona traça fitada que ens mena al cim de la Visera on enganxem el seu camí de baixada,també perfectament fressat. Uns 45 minuts del final de la via a l'aparcament

dilluns, 24 de juliol de 2017

Indignats a la Codolosa.



Una més de la Codolosa!, bones plaques amb alguna feixa i anar marxant.Netejada de terra i vegetació pels obridors,merçi!.Hem enllaçat les dues primeres tirades amb 55 m ,saltantnos alguna xapa,amb doble corda i alguns cinta llarga.La terçera tirada te una falsa reunió que no cal montar.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desaoareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta .La via queda a força a l'esquerra del pany central. Parabolts visibles.
Orientació: Sud
Material: Cintes exprés. Mola portar-ne de llargues i doble corda per enllaçar les dues primeres tirades.
Grau obligat: V/A0.
Descens: Hem fet 2 ràpels: 25 i 60.Aquest darrer fraccionable,no recordo si les roles eren d'anelles o cal preveure recanvis.

divendres, 21 de juliol de 2017

Via Apré-rodo-minical al Pic Rodó.



Les espectatives sobre aquesta via eren molt altes:l'Eloi Callado l'havia fet en la seva travessa en solitari del Pirineu, en un blog s'afirma que "és la millor via dels Pirineus Orientals" i al llibre d'en Thomas du Lac la recomanen. A nosaltres la via en si no ens va semblar res de l'altre mon: no te cap llarg lleig ( un de tràmit,feixa ) però tampoc en te cap que sigui la ostia. Si ens agrada caminar per l'alta muntanya,grimpar i crestejar a part d'escalar una miqueta l'activitat crec que és ben recomanable. Tornant a la via propiament dita, hi trobarem la típica escalada de plaques de gneis amb bona presa,no sempre positiva però si que sempre tens on trincar-te. La roca és bona però amb una mica de líquen i algún bloc que acabarà baixant.

Accés/Aproximació: Per anar fins la via tenim tres opcions: per Ulldeter ( 4 hores ),per Núria ( 2'5 hores amb el cremallera)  i per Prats de Balaguer ( 3 hores ). Nosaltres hem escollit la primera que segurament sigui la més llarga de les tres però no depeniem del cremallera i pel tema carreteres ens anava millor que per Prats de Balaguer. Hem aparcat al revolt que hi ha abans d'arribar a l'estació de Vallter 2.000 i d'on surt el camí que porta al Refugi d'Ulldeter. Seguirem el G.R.11 passant pels següents llocs: Refugi Ulldeter,Coll de la Marrana,deixar a l'esquerra la bifurcació del GR 11.7 que baixa a Coma de Vaca i pujar rectes en direcció a la Cabana de Tirapits, Coll de Tirapits,Coll de la Vaca,Coll de Carançà,Coll de Noucreus i Coll de Noufonts. En aquest coll deixem de carenejar,com veniem fent des de el Coll de Tirapits i deixem també de seguir el G.R.11. Aquest és un bon punt per deixar la motxilla i recollir-la de baixada. Hi ha una cabana. Així doncs arribats al Coll de Noucreus hem de baixar per la la Vall de la Valleta, vessant Nord oposat al de Núria. Hi ha alguna fita i el camí sorteja un salt d'aigua molt guapo. Sobrepassem la paret de l'Anyeller i quan veiem la paret del Pic Rodó i la via començem a encarar-la mirant de perdre el mínim d'alçada, per terreny de blocs i després d'herba arribem a peu de via. Parabolt visible,diria que de moment és la única via amb parabolts de la paret.


Orientació: Sud est,ombra a partir de les 3.
Material: Nosaltres hem posat un Alien gris i un Camalot del 2,malgrat que la ressenya que portàvem demamava un joc de friends del 0 al 2. L'aresta de la sisena tirada està desequipada i tampoc hi ha cap reunió però es pot assegurar amb vagues. Deu cintes exprés, alguna de llarga i doble corda tant pel fregament com per si volem abandonar ja que la segona tirada fa 50 metres.
Dificultat obligada: Fa una mica de mal dir perquè anàvem en lliure però deu estar sobre el V+/6a.



Horari: A nosaltres ens ha sortit una activitat de 12 hores: 4 d'aproximació, 4 de via i 4 de tornada.
Descens: Tenim tres opcions: rapelar al via, baixar per la dreta o baixar per l'esquerra. Rapelar la via només deu ser recomanable si has aproximat per Prats de Balaguer. En tal cas conteu que fins la R5 la via està equipada per rapelar ( anella + cadena ) i  que sembla que hi havia algún bloc a controlar. L'opció de baixar per la dreta pot ser recomanable si hem aproximat per Prats de Balaguer, la guia marca caminar a la dreta i fer un ràpel de 50 metres.

Nosaltres hem crestejat cap a l'esquerra en direcció a l'Anyeller. Acabada la cresta encara caldrà superar un petit resalt per atànyer terreny herbós. Remontem pendents herboses fins a la carena. La seguirem a l'esquerra cap al Pic de l'Anyeller i posteriorment al Coll d'en Bernat. La cresta te diversos trams de grimpades, amb un parell de trams de III+,un d'ells és de baixada i hi ha instal.lació de ràpel i una corda fixa esparrecada: compte!!!, si algú la vol canviar fa uns deu metres. Acabades les dificultats arribem al Coll d'en Bernat on hi ha un camí perfectament fressat a l'esquerra que va tallant el vessant de la muntanya i ens deixa sense pèrdua al Coll de Noufonts on retrobem el camí de l'aproximació.
Ressenyes: Penjo les fotos de la guia que van molt bé per ubicar la via,si l'autor no vol que les penji que ho digui. Hem fet una topo possant els graus que ens han semblat i la longitud de les tirades que no surten a la guia.
30metres 5+,50 metres 6a+,30 metres 6a,40 metres 4+ (1¿pas i 20 metres 1 pas de 6b.Aresta 35 metres III.





dimecres, 19 de juliol de 2017

Escalada a Ayagaures.



Molt bon sector si ens movem entre el 6b i el 7c.Per sota del 6b només hi ha un V+ i dos 6a+, mentre que per damunt del 7c hi ha quatre 8a/+. Les vies m'han encantat són prou llargues(algunes corda de més de seixanta) i mantingudes,bones fissures i molta placa.L'escalada és més aviat física.La majoria de vies estan orientades a l'est,quedant a l'ombra a partir de les 2/3.Hi ha un sector,Làcteo,que és Oest.L'accés el fem des de el poble d'Ayaguares des d'on seguim carretera amunt direcció a l'embassament.L'últim tram és pista però apte per qualsevol turisme,cal aparcar on mor la pista en una explanada amb una caseta.Compte que abans hi ha un revolt on comença la pista on hi aparquen alguns cotxes ( cadena en una altre pista ). L'aproximació no és que sigui complicada però en alguns trams el camí és estret i amb una important caiguda sobre presa.De l'aparcament grimpem per la dreta de la caseta en ruïnes i ens enfilem a un corriol/cornisa amb una tuberia.Seguim per aquest corriol amb la tuberia tota l'estona i amb l'aigua de l'embassament a la dreta.Al cap d'uns 10/15' el corriol baixa a ma dreta cap a un torrent,suposo que normalment sec.Aquí ja s'intueixen les parets a l'esquerra,remontem el torrent (part alta de l'embassament) amb alguna fita fins que veiem les primeres xapes: esquerra sectors Principal i Arriba; dreta Làcteo.
Algunes vies recomanables: Esencia de invierno(6c),El gusto padre(6c+),Lwtivalm (6a+),Yogurt(7a),Petisuis(7a),Dos y un dia (6b+) i Apalancá(7a).

dilluns, 17 de juliol de 2017

Els Maldecaps de la Lourdes al Serrat de Mullapans.


Bona roca,dificultats homogènies,tirades sostingudes i equipament correcte tirant a generós.Hauria de repetir-se molt però si cerquem informació per la xarxa veurem que la via s'ha fet en comptades ocasions.El fet de no sortir a cap guia i la fama d'aproximació selvàtica segurament expliquin aquesta poca freqüentació.Crec que és una via 100% recomanable i on l'embardissada per arribar a peu de via és només de  30 metres. Acabada la via quedem a la base de la Roca del Corb on podem aprofitar per fer una altre via,crec que la que queda més a ma és La travesia de los dioses. Nosaltres,com que aquesta ja l'haviem fet hem anat més a la dreta i hem fet la Serrat-Torras. L'Accés i aproximació que explico a continuació són per accedir a la via pel Monestir,hi ha qui accedeix a la paret des de Monistrol.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats ( 4/6 euros ).
Aproximació:  Des de el Monestir baixem en direcció La nostre intenció era rapelar per la mateixa via però hem estat incapaços de localitzar la darrera reunió i sense saber-ho hem rapelat per la Wounded Knee. Preveure recanvis,3 ràpels de 30 factibles en dos peró compte que hi ha sabines i llastres on es pot enganxar la corda.
Orientació: Est,te ombra a partir de les dues.
Material: Una desena de cintes exprés. Hem fet servir també un Camalot 0.5 a la segona tirada i un del 2 a la sortida,crec que ens hem colat.
Grau Obligat: Teóricament és 6a. Nosaltres anàvem en lliure però em va semblar que amb V+ es passa.
Descens: Del final de la via per terreny bastant embardissat anar cap a la dreta, cada cop anirem trobant més traça i acabem sortint al Camí de les Aigües.

divendres, 14 de juliol de 2017

Boy Roca a la Trompa de l'Elefant.


Gran clàssica de Sant Benet i potser de tot Montserrat. La línea és ben suggerent i l'escalada malgrat ser tota l'estona de placa te moviments força variats. L'ambient i la qualitat de la roca,més tenint en compte que és una via de IV/V són espectaculars. La terçera tirada esdevé un terreny de joc idoni pels que vulguin practicar amb els pedals ja que no acaba de desplomar i les assegurançes són bones i properes. D'altre banda si fem aquesta tirada en lliure gaudirem d'un bonic mur de continuïtat que ens demanarà una bona tècnica per aprofitar-ne els repossos o anar sobrats de pila. A la resta de llargs podrem gaudir d'una bona escalda plaquera montserratina de IV grau,compte que hi ha trams de III/IV on no val a badar. Per aquest motiu segurament no es pugui recomanar com a via d'iniciació si més no a la peculiar escalada montserratina.


-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Des del refugi seguim el camí que puja primer cap a Sant Salvador i després al cim de l'Elefant. Abans de començar la grimpada d'una placa tombada, hem de localitzar una canal amb vegetació que cau a la cara oest de l'Elefant. Baixem per aquesta canal fins a localitzar l'inici de la via. El trobarem a la part alta d'aquesta canal, just a la dreta d'un desplom. Si ens estirem veurem el primer parabolt. Una alternativa a les escales dels pobres és escalar abans una via a l'Elefantet com per exemple la Chachi Piruli.
-Orientació: Sud,compte amb el vent a l'hivern.
-Material: Nosaltres hem possat un Tricam vermell a dos metres del terra, un Camalot del 0.5 o 0.75 per arribar al primer bolt i algun merlet. Per internet he llegit que algunes cordades possen més peçes, per tant podeu provar sort. Unes setze cintes exprés,estrep útil.
-Grau obligat: V+/A0.Trams de III/IV exposats.


-Descens: La via està equipada amb dues anelles per reunió per tal de poder ser rapelada,menys la role del cim. En cas de fer la darrera tirada i voler baixar caminant cal desgrimpar per la via Normal de l'Elefant.Arribats al cim cal desgrimpar cap al coll que fromen el cap i la Trompa de l'Elefant. Compte amb el pas final (III+),hi ha un peu bo però costa molt de vure,possibilitat d'abandonar un maillón a un espit amb xapa de burí que hi ha al cim.Un cop al coll desgrimpem una incómode xemeneia i arribem a una zona de plaques tombades que cal devallar. Si ens enganxem a la paret trobarem corriol i arbres encara que és factible desgrimpar directament les plaques. Un díedre final més dret (II+) ens deixa a un coll bastant marcat. Baixem per dins del bosc cap a l'esquerra i sota la paret de l'elefant fins arribar a l'Ermita de Sant Salvador. Si continuem baixant arribarem al camí que hem seguit per anar de Sant Benet al peu de via.
-Ressenyes: el col.leccionista de vies,escalatroncs i pescadordestels. Moltíssimes gràcies!.



dimecres, 12 de juliol de 2017

Directa Montserrat al Castell Bernat.

T'ha d'agradar aquest tipus d'escalada...La roca no se si és dolenta o curiosa perquè al principi fot molta angunia i després no s'ens ha trencat res tot i haver anat en lliure tota la via menys al tram de 6c. L'entorn per mi és una passada, un lloc ben tranquil,bucólic i solitari per escalar a deu minuts del cotxe. A més arribar al cim d'un tepui i fer un vol en una illa vertical a mi em motiva molt. En conjunt per mi ha sigut una via ben autèntica. Val a dir que com a vies potser m'han agradat més les seves veïnes: 1.000 homes i Aresta Nord del Castell Ample. Més que res perque són més llargues, però no deixen de ser vies curtes que fàcilment podrem combinar. Via reequipada amb parabolts i pes.


Orientació: Est, hi hem anat a la tarda sobre les 3 i hem estat tota l'estona a l'ombra.
Accés:  Des de Vic agafem l'Eix en direcció Girona i el deixem a la sortida de Folgueroles i Calldetenes. Anem a Folgueroles i agafem la N-141d en direcció a Vilanova de Sau.Seguirem aquesta carretera passant un túnel i tress cases de pagès. Aparcarem a ma esquerra on comença una pista de desemboscar. Diria que és just abans d'un pont sobre una riera i hauria de ser després del quilómetre 13.3 ja que aquí és on s'aparca per anar a l'Aresta Nord del Castell Ample. 
Aproximació: Des de la carretera veurem el Castell Bernat amb una senyera al damunt. La pista al cantó de la qual hem aparcat acabant portant-nos molt a prop de la base del Castell havent de fer un tram embardissat al final per acabar-nos d'acostar a peu de paret. Un cop a la base de la paret la seguirem a la dreta fins que trobem l'entrada a una vira que marxa a la dreta, 1 pas de III+. Seguint aquesta vira a la dreta arribem a la R0 on hi ha un parabolt. Per arribar a la base de la paret hi ha una alternativa que és seguir la pista i de seguida deixar-la per pujar bosc amunt per una mena de carena poc definida, només està embardissat al prinçipi després el bosc ja està net i quan arribem a la base de la paret també haurem d'anar a la dreta fins a trobar l'entrada de la feixa.


Material: Nosaltres només hem fet servir unes catorze cintes exprés i un Camalot 0.75 per reforçar per sota el pitó de la bavaresa de la segona tirada. A la topo demanen un Camalot del 2 i els Aliens petits.
Descens: Ràpel de 50 metres des de l'alzina on fem la darrera reunió. Hi ha un maillón i cordinos, nosaltres n'hem afegit un de llarg per vincular-lo a una altre alzina. L'abre està en bon estat i no m'ha semblat que hi hagúes blocs ni res perillós al ràpel.
Ressenyes: Del blog d'en Miquel Vilaplana,l'aperturista de la via. Moltes gràcies!.