dissabte, 21 de juny del 2014

Liron KZ a la Serra de St. Joan.

Escalant la bonica segona tirada.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Aproximació: Des de el paller es veu perfectament la via. Hem pujat de la millor manera possible, amb rastres de pas i esquivant per l'esquerra un contrafort a la part final. A peu de via s'hi veuen els bolts de la primera tirada.
-Orientació: Sud, el primer llarg te ombra fins cap allà les deu.
-Material: Nosaltres hem fet servir un estrep,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Cordinos i maillons per si volem rapelar per la via.
-Ressenya:  A la guia de l'Urgell, al bar de Coll de Nargó o al bloc d'en Joan Asín.

Croquis dels Aperturistes.
-Via: La vaig trobar un pèl discontinua, amb una primera i sobretot segona tirada molt guapes. La roca és bastant bona però m'imagino que la via s'ha fet poc i queden coses per baixar. Ens hem saltat la R3 opcional, convé portar cintes llargues a tal efecte. A l'últim llarg no hem vist el clau que hi ha abans del primer bolt, queda un parell de metres per sota d'aquest a l'esquerra. Els trams de 6c són trams curts.
-Dificultat obligada: 6a/A1. Per arribar al primer bolt hi ha una bona apretada, sobre el 6a. Potser en aquest tram no hem sabut aprofitar bé les fissures i/o confiar amb la roca però el cas és que ens ha costat. La resta del llarg es pot fer amb artificial,igual que els trams de 6c. En canvi el 6a del segon llarg hem trobat que te un tram ben obligat entre la segona i tercera xapa.


Inici de la via.

-Descens: La idea inicial era rapelar la via, però no dúiem recanvis per reforçar els ràpels i el material que hi havia a les reunions no ens donava massa confiança. A més les feixes que atravessa la via no ens feien bona espina i per aixó hem optat per baixar caminant.
La baixada a peu ens va costar una hora llarga, segurament hagués estat millor rapelar.


Pont de roca que dóna nom al sector.

De la darrera role acabem de pujar a la carena i la seguim cap a l'esquerra. Passarem pel caracterísitic pont de roca que dóna nom a aquest pany de paret i al cap d'uns deu minuts arribem a un evident coll on hi comença la canal per la que hem de baixar. No hi havia cap fita i no en vàrem fer cap perquè no estàvem segurs de que fos aquesta canal per la que calia baixar. Seguim la canal fins al final, amb dos ràpels de 30, el primer d'un espit i el segón d'un arbre. Acabats els ràpels continuem baixant una estona per una tartera i arribem a una paret que ens impedeix acabar de baixar. EL vorejem cap a l'esquerra, en direcció al paller, fins que la paret desapareix.Llavors per on puguem retornem al paller ( rastres de pas ). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada