divendres, 13 de juny del 2014

Papitulo.

 
Laboriosa quarta tirada.
-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés i Aproximació: Idèntiques a la Catalunya. Escalem els tres o quatre primers metres d'aquesta via i quan aquesta flanqueja a l'esquerra per una vireta nosaltres enfilem rectes per una placa amb una fissura en arc.
-Material: Un ganxo ( Triple B.D. ), vint cintes exprés ( L4 ), estrep, cordinos fins, un joc de tascons i un de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 3. No portàvem el del 4 i en un punt concret de la primera tirada el del 3 , tot i aguantar, quedava un xic petit. Després no l'hem trobat a faltar més.

Sissè llarg.

-Orientació: Est, sol fins les dues.
-Ressenya: Portàvem la de la guia del Ponoig. En general es va seguint bé la via però a la penúltima tirada no vàrem veure clara la continuació.

Topo de la via.

-Via: Tot i que ens varen faltar un llarg i mig, la part que vàrem fer no estava malament. Escalada combinada de lliure i artificial ben sostinguda i força llarga. Te alguns tirades bones però des de la meitat de la primera tirada fins a la tercera reunió l'escalada és plenament herbosa,sense que aixó vulgui dir que en  aquests trams no s'escali. Hi ha més ferro del que marca la topo. Les reunions estan equipades per rapelar, algunes crec que només tenien una anella i si es rapeles caldria abandonar un cordino.
L'he trobat del mateix estil però més exigent que l'Alfa Centauro.
A la penúltima tirada no hem sabut veure per on va la via un cop s'acaben els parabolts. Cal seguir la fissura cega que hi ha a sobre dels bolts o anar a buscar un evident díedre a l'esquerra ????.Algú sap per on va el tema???

Arribant a la cinquena reunió.

-Descens: Com que no hem acabat la via hem sortit per l'escàpol de la Catalunya, aquest cop només ha calgut flanquejar uns vint metres a la dreta un xic abans d'arribar a R7 i trincar el ràpel que ens deixa al pi. 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada