dilluns, 8 de desembre de 2014

Coll Roig Sector esquerra.



L’altre dia vàrem anar al Coll Roig i aquest cop ens vàrem centrar a la part esquerra de la paret on vàrem fer el que ens va deixar l’afluència de penya. Després vaig parlar amb en Santi Sanz, l’aperturista dels itineraris i he intentat fer una ressenya de totes les vies d’aquesta banda de la paret:
1.Derzu Uzala: És la primera via que trobem quan arribem a la paret. Més informació aquí..
2.Només hi ha funcionaris i jubilats: Dues tirades que ens deixen a la primera feixa. Aquí podem baixar amb un sol ràpel de 40 ( molt just amb corda de 80 ) o fraccionar el ràpel. També podem continuar tant per les vies  1.Derzu… ( anant a l’esquerra ) o bé per les 3. Nil… o 4. Patxaran… A la segona tirada hi ha un pas de 6a una miqueta obligat, en aquesta tirada no confondre’s i anar a l’evident díedre de la dreta ja que pertany a la 4. Nil Marín.


3. Nil Marín: El peu de via és el mateix que la 2. Només hi ha… , amb una sola tirada ens plantem a la primera feixa. Si tenim problemas de fregament, amb facilitat podem abastar la R1 de la 2.Només hi ha… A la segona meitat del primer llarg escalem un evident díedre on els químics allunyen un xic més i on si volem podem afegir-hi alguna peça ( friends mitjans i-o grans ¿ ). El segón llarg de 6b va per l’esquerra de la tercera tirada de la 4. Patxaran…D’aquest tram no puc aportar información per que no el vàrem fer.


4. Patxaran: Peu de via uns pocs metres a la dreta de les 2. Només… i 3. Nil Marín.

5. Via d’en Joni: Un sol llarg de díedre, no ens hi vàrem fixar ni la vàrem veure.  No se exactament on comença ni com està per enllaçar amb les altres.

2 comentaris:

  1. mira que el lloc és maco de collons i la roca també. Malgrat tot, si això es considera escalada, no sé on estarem d'aquí a 20 anys. El canto que punxa, el tallo, el pico i el trinxo tot. Fissures franques d'escàndol plenes de sica , quimics i altres bassures. Llavors ens queixem de que ens prohibeixin escalar però la meva única visita en aquest indret em va deixar un regust de boca ben amarg. De totes maneres felicitar al senyor que ho va fer, perquè de curro ni va tenir molt, i recordar-li que la veta que continua amunt i que canvia de comarca està tot obert, és parc natural i de moment si pot escalar. Espero que mai agafi la tònica d'auest racó tant bonic i destrossat alhora. salut i bones escalades.

    Albert

    ResponElimina