dilluns, 8 de gener del 2018

Vincle Infinit a la Roca de Sant Cugat.


Segurament la Roca de Sant Cugat és l'agulla més imponent de la Plantació, amb unes parets llargues i verticals que fan que aquesta agulla destaqui des de la llunyania. A més a més, presenta una roca de molt bona qualitat, fet que ens farà gaudir de l'escalada de qualsevol de les seves rutes. La Vincle Infinit és la via més nova d'aquesta paret. Ataca la vertical placa de la cara sud-oest amb les assegurances justes fins a sota del sostre característic. I aquest el supera amb un pas espectacular que surt en lliure difícil. Menció especial a l'entrada de la primera reunió, un pas finet de placa protegit amb una pitonissa.


-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.
-Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. Després d'un pas equipat amb uns quants escalons trobem la canal de la Triple que surt a mà esquerra. La seguim fins arribar a la base de la cada sud-oest de la Roca de Sant Cugat. El peu de via està marcat amb una fletxa i una fita. El primer parabolt està a uns 10 metres del terra i costa una mica de veure.


-Orientació: Sud-oest.
-Material: Cintes exprés i friends (Aliens i Camalots Mitjans).
-Grau obligat: V+.


-Descens: Ràpel d'uns 20 metres per la cara nord des d'una instal·lació de dos parabolts amb anella. Després seguim pujant cap a la Mamella (una mica embardissat) fins que puguem baixar cap a la canal de la Triple que ens retornarà a peu de via.
-Ressenya: Hem anat amb la dels oberturistes que hem trobat a la web de Lanochedelloro:


2 comentaris:

  1. Enhorabona per la via ! aquí ara fa tres anys i mig vaig patir una luxació d'espatlla just abans de xapar el primer seguro...encara hi haig de tornar, a veure si em decideixo ara que ja estic reparat !

    ResponElimina
  2. Ostres! I vas poder desgrimpar fins al terra? La primera assegurança està força amunt...
    Quan puguis torna, és una via que val la pena!!

    ResponElimina