dilluns, 9 d’abril del 2018

Paklenica a la Llastra del Dau o Roca de les Vuit.



Ruta de tres llargs que acaba al cim de la Llastra del Dau. Després es pot empalmar sense problemes amb els dos últims llargs de la CADE a la Miranda de la Portella, quedant una escalada prou llarga (uns 150 metres). Nosaltres no hem tingut tanta sort, al cim de la Llastra ha entrat el vent, la boira i el fred, i hem preferit rapelar per la mateixa via (les tardes de març són fresques). El primer i el tercer llargs són els més bons. El segon és bàsicament d'artificial equipat, tot i que sembla que es podria fer una bona part en lliure difícil.


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Una mica abans de la Portella surt un camí  a mà dreta poc fressat que va baixant vorejant la cara oest de la Portella Superior. L'anem seguint (hi ha alguna fita) fins a la base de la Llastra del Dau. La via comença a l'extrem esquerra de la paret, es veuen els parabolts al costat d'una fissura cega.



-Orientació: Oest.
-Material: Cintes exprés i estreps.
-Grau obligat: V+.
-1a ascensió: Joan Vidal (12/07/2012).



-Descens: Si arribem al cim de la Miranda de la Portella haurem de fer un ràpel curt (d'uns 20 metres) per la cara est. Després voregem les parets per la cara est fins a la Portella. També podem rapelar per la mateixa via. Les R3 i R2 estan equipades amb argolles per rapelar. El ràpel no arriba al peu de via, acabarem a la feixa on es munta la primera reunió, però d'allà es pot sortir a peu sense problemes.
-Ressenya: La de l'aperturista està molt bé:


I també deixo la d'en Joan Asín per si continuem fins al cim:


2 comentaris:

  1. Enhorabona! a nosaltres ens va passar quelcom semblant, no vam passar de la segona tirada, el fred i la desmotivació del company ens va fer baixar. Boníssima la Cuchi cuchi, que té la pega de l'artio de la primera tirada però després és una placa monolítica que et posa les piles.

    ResponElimina
  2. Merçi Jaume!.Aquesta zona de Montserrat no acaba de ser tot lo càldia que necessitem!.
    La Cuchi Cuchi l'he fet però si comentes que és tant bona caldrà repetir-la.
    Salud i sol!!!

    ResponElimina